HORTI SALLUSTIANI

LAPSUS DISCENTIUM: CACATA IN EXAMINIBUS

2009-11-07T12:09:00.013+01:00

Ha començat el nou curs de llatí a Vinaròs i, com no podia ser d'altra manera, amb els exàmens he de reobrir la secció dels Cacata. Clar, encara que siguen de (pseudo)"capital" de comarca, els vinarosencs i vinarosenques del I.E.S. Leopoldo Querol no han volgut ser menys que els "esforçats" estudiants de llatí de Benicarló, caput mundi, del curs passat de l'I.E.S. Ramón Cid. Aquí teniu les millors respostes del primer parcial.

Segon de Batxillerat. (5-11-09)
Pregunta de literatura: Èpica llatina.
"Junco escribió de Bello Godiano y de Bello Gothico" Godiano? Clar, de "Godi" més "ano". L'obra anirà, per tant, sobre el cul de Godi. I Junco? dels que creixen en zones humides, no? Resposta: Juvenco y de Bello Gildonico
"Publio Pepino Estacio" Pepino? Si es que no pensen en altra cosa que en paraules amb connotació sexual!
Resposta: Papinio Estacio
Tradueix i analitza el següent text de Cèsar: Hic locus aequum fere spatium a castris Ariovisti et Caesaris aberat (Traducció: Aquest lloc distava dels campaments d'Ariovist i de Cèsar una distància gairebé igual)
Resposta: "Este lloc llis havia estat la majoria lloc de campaments d'Ariovist i Cèsar". Eiiiinnnngg?? Les seves neurones sí que "llissen".

Primer de Batxillerat 4-11-09
Analitza i tradueix la següent oració: Dux pacem cum inimicis non facit et cum multis militibus urbem oppugnabat. (Traducció: El general no fa la pau amb els enemics i amb molts soldats atacava la ciutat.)
"¡General! no haga la paz con los enemigos." ¡Oído cocina! Espartans, tots a la guerra! Auuu, auuu, auuuu!
"Dios ataca a sus enemigos, no les hace..." No sabrem mai què els fa déu: hi ha una llacuna al text ( i a la seva ment)

Contesta breument les següents preguntes:
Fes el resum del destí de Roma que hi ha al text de l'Eneida I, 254-282.
"Quan el hijo de Eneas fue con su hermano a fundar la ciudad de Roma pero como habia sido destrozada uno la fundo y al otro hermano se fue a otra ciudad para fundar-la pero despues el hermano que se fue volvio y mato a su hermano." Lo que está destrozado es mi corazón al ver semajante esperpento.

"Romulo preparó unos juegos que estavan invitados todos los pueblos vecinons. No havian mujeres: el rapto de las Savinas. Hubo una batalla pero ellas se pusieron en medio de ella y la pararon. Fundaron una aliança (753 a.C)" Sí, la primera Aliança de "Civilissassiones", ja veus tu!

"Venus se quedó embarazada y dijo que se había quedado embarazada de Marte, tuvo dos gemelos, Remo y Rómulo, los tiraron al río y una loba los amamanto durante un tiempo, Cuando se hicieron grandes fueron a hacer la ciudad de Roma, Al final la hizo Rómulo porque mataron a Remo" ¿vosotros qué queréis hacer de mayores? Yo lo tengo clarísmo: hacer mi propia ciudad de Roma! Y no era Venus la que se quedó embarazada sino Rea Silvia: ¡qué no te enteras Contreras!

"Los descendientes de Eneas fundaron una Ciudad Roma, aunque la diosa Juia odie a los troyanos" ¡Qué suerte ser benicarlando y no troyano, porque la gran, omnipotente, y famosísima diosa Juia me odiaría!

"Su hijo Ascanio fundaría su propia ciudad, Alba Longa. Aun con el desapollo i rechazo de la diosa Juno, que odiaba a los troyanos". Supongo que el desapollo consistirá en coger un pollo y deshacerlo. Pobre pollo: ¡qué palabra tan cruel!

"Anquises y Venus tuvieron un hijo que era Eneas, este se caso con Cresia y tuvieron un hijo Amulio. Eneas y su esposa huyeron porque los griegos atacaban troya, su esposa murió por el camino, al llegar a un pueblo Eneas se encontro a Lavinia y se casaron. Pero Eneas le abandono porque estaba obligado por los dioses a fundar una ciudad y fundó la ciudad de Lavinio, cuando murió Amulio siguió sus pasos y fundo la ciudad de Alba Longa. Pasaron 300 apox. Y llego Numitor. A numitor su hermano lo deseredo (Numitor era el rey) y el hermano de Numitor mandó a su hija a hacerse vestral, esta dice que fue forzada por el dios Marte. La hija de Numitor tuvo dos hijos Romulo y Remo" ¿Por dónde empezar? ¿Con Creisa y su amuliano hijo? ¿o por el hecho de que Eneas no guardara luto ni nada por su esposa y que se casara con la primera pueblerina travesti que encontró para luego abandonarla por mandato divino? O lo que es peor, ¿qué cuando su amuliano vástago murió él lo celebró fundando una ciudad? Este hombre, Eneas, no tiene corazón ni piedad por su familia. O ¿qué decir del hermano de Numitor y su intención de convertir en VESTRAL (sine lapsu calami) a su sobrina? ¡TERRORÍFICO TODO!

El rapto de las Sabinas en 3000 piezas

2009-10-05T23:12:00.015+02:00

He aquí la historia de la lucha por la supervivencia de un pueblo: el Rapto de las Sabinas. Como Roma, allá por los tiempos legendarios de Rómulo, no tenía suficientes mujeres para engendrar suficientes ciudadanos-soldados y ninguno de sus pueblos vecinos quería enviar a sus hijas en edad casadera, el hijo de Marte y de Rea Silvia se armó de paciencia, decidió organizar unos juegos e invitó a los pueblos vecinos. En efecto, ¿qué mejor manera de pasar el día juntos que compitiendo en unas pruebas en honor del dios Neptuno? Así que los despreocupados sabinos acudieron con sus esposas e hijas al evento. No obstante, a una señal del belicoso y pérfido Rómulo los romanos se lanzaron a secuestrar a las mujeres, cada uno la que más se le antojase. Y así fue como la estipe romana, unde genus latinum, se pudo perpetuar. Ahora bien, no iba a ser fácil, ya que los despechados maridos y los padres ultrajados se lanzaron a una lucha sin cuartel contra los romanos. Y es esta escena la que representa el cuadro de Jacques-Louis David: a la izquierda Tito Tacio, el rey de los sabinos; a la derecha Rómulo. Además, como se puede apreciar en el cuadro, la valentía y sutileza femenina permitió que ambos bandos se reconciliaran, ya que, por un lado, perderían a padres y hermanos y, por el otro, a sus nuevos maridos e hijos.
Este es el puzzle de 3000 piezas que haré y enmarcaré, de nuevo. El primer puzzle lo hice en cinco meses y medio, después de superar diversos avatares organizativos. Ahora tiene su sede orgulloso e imponente --con unas medidas de 121 x 80 cm.-- en el Departamento de Griego y Latín del I.E.S. Ramón Cid para deleite de alumnos y profesores , gracias a una donación desinteresada del firmante de este artículo. No obstante, este segundo puzzle lo guardaré para mi colección particular, pues tengo en mente terminar unos cuantos más de temática clásica -- como no podía ser de otro modo en mi-.

IMPOSSIBLE IS NOTHING, BY MARIA

2009-10-02T01:35:00.008+02:00

Qui pensa que no es pot aprendre llatí en dos mesos i mig? qui creu que el llatí és "difícil"? Però sobre tot, qui no creu en la capacitat de treball de una persona? Això és el que ha passat aquest estiu.

Ara vull dedicar un homenatge a Maria Peiró Anglés -- no som família, pareix--que va decidir fer llatí de segon de Batxillerat sense haver cursat el llatí de primer, perquè havia escollit l'opció científica. Va ser al juny quan va vindre a demanar-me ajuda: a veure si jo coneixia algú que fes repàs de llatí a l'estiu, perquè ella volia fer això i estava resolta de totes totes a fer-ho. Jo vaig dubtar al començament, perquè no faig classes de repàs. Únicament, faig classes a aquelles persones que mostren un interés sincer pel llatí i una ferma voluntat de treball. Per això, jo no faig pagar per les meves classes de repàs: això sí, escullo a l'alumne d'acord amb aquestes premises. Però com ella va insistir i molt, vaig plantejar-me la possibilitat de fer-li classe jo a l'estiu: en dos mesos i escacs impartir vuit mesos de coneixements de llatí. Tot un repte!! No obstant això, no fou aquest el motiu pel qual jo vaig acceptar fer-li classes de repàs. El meu motiu fou ajudar a algú que ho necessitava, i a algú que estava resolt a fer aquest sacrifici. Això ben val l'esforç, no creieu?
Tal volta siga un "stultus", però és la meva manera de funcionar. Durant el mes de juliol --crec recordar a partir del 7 de juliol-- vam començar les classes particulars, cinc dies a la setmana, durant hora i mitja gairebé. I sí, feia els deures, estudiava -- recordo en estiu--, s'interessava pel llatí, no defallia. Vam avançar molt en poc de temps. Jo a més de llengua intentava que tingués coneixement de més coses de la cultura romana: explicava ancècdotes i historietes. Però a l'agost ella marxava 15 dies a Anglaterra i jo feia el mateix a Turquia. Què fer? Manar-li deures, sí, però sabia que seria pràcticament impossible que els fes. Vam tornar i durant la setmana de festes patronals vam estar fent llatí per la vesprada de dilluns a divendres. Us ho podeu creure? Doncs, és veritat! I quan va començar el curs ja haviem donat pràcticament tot lo de primer ,fins les oracions subordinades: i jo ho dono tot, creieu-me.
La segona setmana de curs, Maria tenia el mateix nivell que els seus companys que havien fet llatí durant tot un curs. I més que ells, perquè ho tenia més fresc! I li vaig posar un examen de Cèsar, La Guerra Civil, gens fàcil, i me'l va traduir bé, això sí amb molt d'esforç, però més enllà del que hom pot demanar.
Vaig informar el professor de llatí del Ramon Cid i li vaig passar un informe amb allò que havia fet Maria i no es va dixar de sorprendre's d'allò que havia aconseguit. Però qui estava orgullós fins més no poder era jo: enteneu perquè els diners no ho són tot a la vida? Quina satisfacció més gran que he tingut amb ella! Quina capacitat de sacrifici admirable! I no us enganyeu, ha sigut ELLA qui ha fet aquesta missió impossible realitat: la seva tenacitat, valentia, intel·ligència, treball... La seva recompensa: aconseguir tindre un nivell de llatí per a segon de Batxillerat més que acceptable; la meva: la satisfacció d'haver-la tingut i ajudat i que conega la llengua llatina!
No vull dir que el llatí és tan fàcil que es pot aprendre en dos mesos i mig: pregunteu-li a Maria! Però sí que dic que una persona amb una voluntat a prova de foc pot fer els seus somnis realitat!
Enhorabona, Maria! L'única cosa que lamento és no estar enguany gaudint de vosaltres al Ramon Cid!
ÉS AQUESTA LA HISTÒRIA D'UN IMPOSSIBLE FET REALITAT! US DESAFIO A QUÈ FEU MÉS QUE ELLA!
Pd: Com no puc trobar-los a faltar amb uns alumnes així? Que m'han patit d'allò més i que a sobre responen d'aquesta manera? Com no puc posar-me a plorar de l'emoció quan em diuen que em troben a faltar, encara que estan en molt bones mans?

Pd II: El símbol de Nike és el de V de Victoria i el mateix nom, niké, vol dir en grec "victòria". A tu va dedicada! Però aquest triomf comporta el no desaprofitar-lo! jajajaja, és aquest el pagament que espero!

Golfus Latinus dixit: REDIBO!

2009-09-30T23:21:00.010+02:00

Comença el nou curs sempre carregat de bons propòsits, però enguany no serà el mateix. Tinc la mateixa capacitat de treball i il·lusió per la meva vocació-professió, però el cor es lamenta enormement d'una gran pèrdua. Per imperatiu legal he de marxar a Vinaròs, terra inhòspita, a l'institut Leopoldo Querol. Per això, Què serà ara dels meus alumnes? Qui els el dirà de bon matí amb veu potent: BOOON DIAAAA! AÇÒ ÉS LLAAAAATÍ!?Qui els contarà acudits entre frase i frase? Qui es posarà amb el senyor Lores? Qui tindrà adjudicada l'etimologia? No m'imagino altra com Maria fent aquesta tasca. Qui, com Àngel, em preguntarà aspectes de la cultura grecorromana perquè té interés? Sé que estan en bones mans, però no els veuré aprovar segon de batxillerat i no els veuré superar la selectivitat. I això m'ompli de tristesa.
Han sigut molt bons alumnes i han soportat durant tot un curs el meu rigor, la meva ira, els meus deures infinits -- també les meves bromes, és clar-- etc. Però estic molt orgullós d'ells, de TOTS els que han passat a segon de Batxillerat.
I què dir d'aquells que estan a primer? Del xarraire Alex, que reia de tot i de tots? Recordeu les perreries que li feiem? o de la sempre correcta Laia? o de Daniela i la seva supermelena? Tal volta, ens puguem tornar a veure a segon. Qui sap?
Tampoc vull oblidar-me de Miguel, que si haguera dedicat el seu talent per als acudits a estudiar un poc més, estaria ara a la universitat. O d'Imanol, que vaig aconseguir que contara un acudit, si, heu llegit bé, CONTARA un acudit a classe! O d'Alejandro, i el seu talent per a la pintura, la música i tantes altres coses! O de la menuda Anais, que al final es va proposar en serio aprendre llatí i ho va fer molt bé. L'única que va tindre la gosadia de traduir en juny el text de Sal·lusti!

Tal volta sóc un sentimental, i li concedeixo massa importància a les coses. Però els de clàssiques en general tenim això, que arribem als alumnes més que qualsevol altre professor. I quan t'arriben al cor, ja no surten.

Tampoc vull oblidar-me d'una persona que per a mi ha estat fonamental: Paco. Duem dues setmanes de curs i ja el trobo a faltar tant en l'àmbit personal (sobre tot) com en el professional. Quan he sentit que defallia, ell m'ha donat suport sempre. No obstant això, ens veurem molt sovint.

Ara vull tindre paraules per als meus alumnes del Leopoldo que em patiran. No sé quina impressió els hauré fet en dues setmanes --crec que en general bona, però mai se sap--. El meu compromís en ells serà el mateix que amb els del Ramon Cid: una bona dosi de treball combinada amb moments de relax, comèdia al més pur estil Xavi, acudits, més treball, altra vegada treball, somriures, llàgrimes... Però sempre en tot cas, sinceritat i honradesa per la meva part: no els enganyaré per molt dur que això resulte, però tampoc els abandonaré a la mera fredor acadèmica.
Sense res més a dir: Us desitjo BONA SORT a tots!!Ah, i com diria Terminator -- però jo en llatí clar--: REDIBO!!

Pd.: Sé que no he posat a més gent de segon com Rafa, Antonio, Josemi, Alberto, Maria Peiró, Laura, Sofia o Anais. Però heu de saber que no us he oblidat i que us tinc ben presents! Per a vosaltres són aquestes últimes paraules: Us porto també dins el meu cor clàssic!
Pd II: Vull agrair al senyor Oscar Nos la seva gentilesa en fer el retoc de la foto. És un geni dels ordinadors i avant!!

Llatí de 1r de Batxillerat: Ovidi

2009-04-07T17:08:00.005+02:00

Atenció als alumnes de primer de batxillerat de Llatí del I.E.S. Ramón Cid: aquí deixo una web per tal de poder fer consultes sobre mitologia grecorromana. L'Ars Amandi d'Ovidi, la lectura d'aquesta avaluació, és molt prolífica en referències mitològiques --moltes eròtiques--. És un breu diccionari, però us pot donar alguna idea general dels continguts mitològics. Per a qualsevol qüestió més específica cal ja acudir a un manual com el de Pierre Grimal. Gaudiu d'Ovidi -- Montllor no, el Nasó--.

LAPSUS DISCENTIUM: CACATA IN EXAMINIBUS, MMVIII-IX

2009-03-26T21:08:00.013+01:00

Encara que siga amb retard, aquí tenim l'entrega de la segona avaluació dels cacata. No cal dir que els meus amics de primer de batxillerat són els meus principals contribuïdors, encara que també els de segon de batxillerat amb Virgili han fet traduccions que són vertaders crims contra la humanitat i que és millor no posar per la poca gràcia que fan. En fi, ací teniu. Gaudiu:
Sectio Latina

Cultura Clàssica 3r ESO:
-- Pregunta: Explica estas siglas latinas: a.m y p.m.
Ante meridiem y post meridiem, antes del mediodía y después del mediodía.
Respuesta: Antes de la merienda y después de la merienda. Algunos sólo piensan con el estómago (Dediti ventri).

Llatí 1r Batx.
Examen 7-03-09
-- Pregunta: Enumera los cargos que Augusto aceptó y rechazó y explica brevemente el por qué de sus actos.
Aceptó: Princeps senatus, administración del grano, imperator, la postestad tribunicia, cargos religiosos, censor...
Rechazó: dictadura, consulado perpetuo y anual...
Respuestas:
-Augusto aceptó la administración del ganado. Es decir, hizo de vaquero como en el lejano oeste aún por descubrir.
-- Aceptó la religión. ¿Cuál: islmámica, judía, cristiana, pagana, budista...?
-- Aceptó ser religioso. ¿La llamada de dios, tal vez?
-- Augusto rechazó ser religioso. Pero ¿en qué quedamos: hubo llamada de dios o ese día no tenía cobertura?
-- Acepto la administración del grano, de esa manera pudo modificar y supervisar las leyes. 'Dame un grano de trigo y modificaré la constitución'.

-- Pregunta: Analiza y traduce las siguientes oraciones: Studere linguam latinam discipulos qui numquam in schola et domu laborant decet.
'Conviene que los alumnos que nunca trabajan en la escuela y en casa estudien latín'
Respuestas:
-'El alumno que nunca ha estudiado lengua latina en la escuela, les conviene trabajarlo.'Si son listos ya saben lo que les conviene, aunque yo en esta frase me pregunto todavía el qué.
- 'Los alumnos estudian lengua latina, los cuales nunca habían dado esa asignatura en la escuela' ¡Mi sueño hecho realidad, alumnos que estudian latín por su cuenta!
- 'Los estudiantes de latín los que nunca entren a la escuela, les conviene trabajar' Y no solo a los que no entren sino a los que entran también
- 'El estudio del latin es algo que a los alumnos en la escuela les conviene trabajar'. Lo tomaré como lema.
-- Pregunta: Analiza y traduce las siguientes oraciones: Caesar ab suis legatis senatui victoriam nuntiari iussit.'César ordenó que la victoria fuera anunciada al senado por sus embajadores'
-'Anuncio que el gran César con su embajador del senado nunca ganaran'¡Qué venga alguien y me lo explique!
-'César ante el emperador anuncio su victoria al senado inminente' Seguro que con emperador se refiere al pescado porque el Imperio empieza con el hijo de César, Augusto.
-César fué embajador del Senado y anunció la victoria. Sin comentarios
- César con sus embajadores venció y anunció su victoria. Vine, vi, anuncié mi victoria
-El César hacia su lechuguino embajador... ¿Lechuguino?Pasapalabra
Pregunta: Nombre y fecha de los emperadores romanos de la dinastía Julio-Claudia y Flavia
Augusto 27 a.C-14 d.C
Tiberio 14-37
Calígula 37-41
Claudio 41-54
Nerón 54-68
Vespasiano 69-79
Tito 79-81
Domiciano 81-96
Respuestas:
-Julio-Claudia Calígula, Tiberio, Claudio, Nerón, Antonio; Flavia: Urco Pisonio, domiciano. ¿Urco Pisonio? Suena más bien a Orco de Mordor.
- Flavia: Andrino, Domicio, Tito, Nedua, Dandino. ¡Anda y que te den, Dandi!

Examen 6-02-09

Pregunta: Analiza y traduce las siguientes oraciones: Augustus in senatu Ciceronem amicum populi romani appellabat. ' Augusto llamaba a Cicerón amigo del pueblo romano en el senado'
Respuestas:
- Augusto en el Senado de Ciceronem se llamaba amigo popular romano. El senado de Ciceronem, amigo popular romano... ¡cuánta información nueva para que mi cerebro la pueda procesar!
- Augusto en el senado de Cicerón fue nombrado amigo público romano. Esta traducción merece ser nombrada enemiga pública.
Pregunta: ¿Qué repercusiones tuvo la batalla de Accio? ¿Qué les pasó a los perdedores?
Supuso la derrota de Marco Antonio y Cleopatra y el inicio de la era de dominio de Augusto.
Respuestas:
- La batalla de Accio supuso el fin de la segunda guerra Púnica y la derrota del pueblo cartaginés. con Hanibal al mando. Ojalá Haníbal, pero el Caníbal, se hubiera comido a este personaje.
Pregunta: ¿Qué es un triunvirato? ¿Cuántos hubo y formado por quienes?
Es una forma de gobierno que hubo a finales de la República romana compuesto por tres personas. Hubo dos: César, Pompeyo y Craso; Augusto, Marco Antonio y Lépido.
Respuestas
- Un triunvirato es un reino reinado por tres reyes de diferente ciudad. ¡Colocón colocado, este reino se ha reinado!

Examen 13-02-09 Control de Lectura
Pregunta: ¿Cómo murieron los emperadores Tiberio y Calígula?
Tiberio murió, según versiones, o bien ya enfermo al intentar levantarse de la cama, o bien asesinado por Macrón. Calígula muerió asesinado por una conjuración senatorial.
Respuesta:
-Los emperadores muerieron envenenados por Calígula. Claro, Calígula era tan malo que se envenenó a sí mismo.
- Algunos creen que lo mató su amante, otros que le clavaron una espada por la espalda. Casi llegas a la verdad, no obstante bonito juego de palabras.
- De Tiberio se dice que murio por ser muy precabido y porqué tenia mucho miedo de lo que le podia pasar y el último dia de su vida vio muchos presagios y murio. No sabía que alguien pudiera morir por leer el horóscopo o por haberle echado las cartas del tarot.
- Tiberio cuando estaba en un espectáculo cogio frio y calor y de repente una enfermedad lo acabo matandolo. Esta respuesta me ha dejado totalmente frío , sin una pizca de calor morboso.
- Tiberio murió. Elemental querido Watson, elemental. Han pasado 2000 años casi.

Jesús antes de Cristo

2009-01-05T17:24:00.010+01:00

Recientemente leí una artículo sobre Pablo de Tarso --¿de dónde era?, premio para el que lo adivine-- y allí me sorprendió saber que ha habido un error en la cronología sobre el año en que se considera que nació Jesucristo. Pero, primero daré un rápido repaso de este asunto.
En la antigüedad clásica se fechaba en Grecia a partir del año en que empezaron los Juegos Olímpicos -- 776 a.C.-- y en Roma a partir de la fundación de la Ciudad -- 753 a.C--. Este sistema se mantuvo hasta el siglo VI d.C. cuando el Papa Hormisdas enccargó al monje Dionisio el Exiguo --¿ en qué ?me pregunto yo-- que estableciera el año del nacimiento del Redentor como el primero de la "nueva" Era cristiana.
Yeshua ben Iosef o Jesús hijo de José -- Yeshua significa 'Jehová es el Salvador'-- nació el mismo año en que murió Herodes el Grande -- 4 a. C.-- y, además, el abad Dionisio dejó de contar en sus cálculos cuatro años de gobierno del emperador Cayo Octavio Turino, más conocido como Augusto. Por tanto, Jesucristo parece que nació aproximadamente --pues en esto hay disparidad de opiniones entre los eruditos-- hacia el 749 ab urbe condita o ,lo que es lo mismo, el 4 a.C. Y, por si no fuera bastante, Dionisio también se equivocó en la época del año en que nació el Ungido --Christus, tiene ese significado en griego--, ya que estudios recientes sitúan finales de agosto como la época en la que probablemente se produjera la Natividad del Señor.
No obstante, el peso de la tradición -- paradójicamente pagana-- hizo que el sistema ideado por el Papa Hormisdas no se impusiera hasta el 742 d.C. --y eso en Occidente, pues Oriente tuvo que esperar al siglo XVI para adoptarlo--.
Por tanto, si tuvieramos que ceñirnos a la realidad académica de los hechos, tendríamos que comernos los turrones y demás dulces navideños en pleno agosto y hacer clase -- de griego y latín, sobre todo-- hasta prácticamente el último día del año, entre otras cosas. Por suerte, el sistema cronológico del a.C. y d.C y las creencias católicas se impusieron con el tiempo en muchos espacios del mundo y éstas se han convertido ahora en la tradición. Y cambiar una tradición cuesta, como hemos visto, mucho tiempo y esfuerzo.

LAPSUS DISCENTIUM: CACATA IN EXAMINIBUS, MMVIII-IX

2008-12-27T11:19:00.011+01:00

Bons Nadals i bones festes! -- en llatí, laeta nativitas et bona Saturnalia vobis sit-- Sento molt el retard en afegir les noves Cacata: un poc de perea i molta faena m'ho han impedit, però aquí teniu les noves "joies" dels exàmens de llatí. La secció grega de moment està fora de cobertura, però tot arribarà després de les vacances. Gaudiu!!

Sectio Latina
Primer de Batxillerat
26-11-08: Control(illo) de classe
-- Pregunta: Analitza i tradueix les següents oracions
Antiquis temporibus decem anni menses erant: primus erat Martius et decimus erat December. "En èpoques antigues deu eren els mesos de l'any: el primer era Març i el desé era Decembre"
RESPOSTES:
"Los antiguos tiempos eran diez meses y doze años: el primero era Marzo i el último era diciembre"
"La época antigua era de diez meses en un año"
"En tiempos antiguos un año eran diez meses"
"El décimo mes del año era una época antigua"
Si es que cualquier tiempo pasado fue mejor, ¿o no?

Vir beatus mortem impavidis oculis videbit. " El hombre dichoso verá la muerte con ojos sin temor"
RESPUESTAS:
"El hombre feliz murió sereno" Es decir, un auténtico estoico de los que ya no quedan casi.
"El hombre feliz veía los ojos de la muerte impávidos" Nunca hay que apartar la mirada, aunque sea a la muerte.
" El hombre vera sin temor la muerte de su ojo". Esto es lo que yo llamo un sentido metafórico -- metafórico = CATASTRÓFICO--
-- "El hombre feliz morirá viendolo con sus ojos sin temor". ¿Qué es lo que verá? A buen entendedor pocas palabras bastán.
-- "El dichoso hombre muerto verá con sus serenos ojos"Primero, ¿cómo puede ser dichoso un hombre muerto? Segundo, si está muerto ¿cómo puede ver con sus ojos? Esto sí que es un enigma tebano.
-- "Por los ojos veían sin miedo la muerte de un hombre feliz". !Uyyyyyy, casi! !Pero no!
-- "Feliz es ver con el ojo la muerte sin temor". Fuera de contexto parece una frase casi -- y digo casi-- de Séneca.
-- "El barón feliz vió la muerte con el ojo sin temor". ¿El barón de la birra, el barón rojo...?

Continuem en este curs tan prolífic en Cacata.
28-11-08: Control de lectura (Catul)
Pregunta: Explica la evolución del romance de Catulo con Lesbia
RESPUESTA:
-- Al principio, Catulo amaba a Lesbia pero despues la pone verde por ser una mujer rapida. TOMAD NOTA, JÓVENES ADOLESCENTES CON LAS HORMONAS A MIL: lo bueno si es breve dos veces bueno!
-- "En los primeros poemas que Catulo le dedica a Lesbia, habla del amor que el siente por ella, pero a medida qaue transcurre la historia, esta historia de dos, se enfría pero no se congela, quiero decir que pasa un tiempo que están separados y Lesbia está con otros/as y Catulo también, ya que se separaron por temas de lucha." !Qué bonito: se enfría pero no se congela! Y muy políticamente correcto: Lesbia está con otros/as. Pero claro, se separaron por temas de separación
--"Era un ir y venir de sentimientos los que se producía entre ellos dos, que cuando estaban juntos se amaban, cuando no, casi se odiaban, la mascota de Lesbia era la que imponía la paz entre ellos". En cosas de pareja mejor no ponerse, aunque seas un adorable y pacífico hàmster.

Aquesta primera avaluació ha sigut un monopoli de la gent de primer de Batxillerat pel que fa a les parides. S'han esforçat molt, ho he de reconéixer.

9-12-08: Examen final
Pregunta: Analitza i tradueix les següents oracions: Consul magnos impetus legionum equitatusque sustinebat. 'El cònsol resistia els nombrosos atacs de les legions i la cavalleria'
RESPOSTES:
-- "El gran cónsul ataca la legión aguantando la caballeria". ¡Pues si hace todo eso a la vez sí que es grande, sí!
-- El consul resistio el ataque de la gran legion. Hubiera podido ser la traducción correcta, pero siga intentándolo.
-- "Muchos ataques aguantaba la caballería". En esta vida hay que aguantar "muy"mucho: sin ir más lejos esta traducción.
-- "El ataque a la región del consul grande aguanta el ataque de la caballería". ¿Atacamos o no? ¿o mejor salimos corriendo viendo esto?
-- "El gran consul aguanta/resiste el ataque de la caballeria de la legión." Resistiré, erguido frente a todo, resistiré...
-- "Cuando la gran legión ataca aguanta la caballería". Si crees que esta traducción se merece llevarse la palma vota PALMA, o si se merece un palmito vota PALMITO. Lo que los lectores de las Cacata votan va a misa!

Pregunta:Analitza i tradueix les següents oracions. Iustitia omnium domina et regina virtutum erit. 'La justicia serà la senyora de tot i la reina de les virtuts'
Respostes:
--"La justicia ama y la reina era virtuosa"
--"La justicia, ama del hombre será reina del señor"
-- "La justicia de la señora reina es una virtud grande"
--"La señora justicia i la reina es vritud"
-- "La injusticia y virtud sera de la ama seyora reina"
-- "La justicia presente en la dama i reina es vida"
-- "Toda justicia ama y reina"
-- "La señora del hombre será la justicia y la reina sera la virtud"

Menos mal que la justicia es ciega porque si leyera esto se tiraría de cabeza al mar!

Pregunta: Qui va fundar Roma i a causa de quins esdeveniments? Quina és la data de la fundació de Roma? Roma fou fundada per Ròmul l'any 753 a.C. I cal enumerar els esdeveniments a partir del naixement de Ròmul i Rem fins la mort d'aquest últim a les mans de son germà.
Respostes:
-- "Silvia Tula, madre de Rómulo y Remo, fue metida a vestal por su tío para evitar que tubiera descendencia [...] La ciudad fue fundada en el 320 a.C. " ¿Silvia Tula? Será el antepasado remoto de la tía Tula
--"La fundació de Roma va ser l'any 570 a.C " Frío, frío!!
--"La van fundar Rómulo y Remo, que eren fills de Rea Silvia. Esto es una verdad a medias.
-- "Roma fue fundada por Eneas el 506 a.C." Hay gente que nunca muere.
-- La va fundar Rómulo en el año 475 a.C. [...] Al cabo de los años, los hermanos decidieron crear una ciudad, pero no convivían bien, por eso la habían separado en dos partes (una para cada uno). Esto es amor fraternal, pero ¿quién se quedó con la mejor parte?
-- El dos de Març Romul va fundar Roma perqué va voler una ciutat. Si, senyor, porque yo lo valgo!!
-- "Remolo asciende al trono pero Rómulo lo destrona." Tu si que estàs destronat, déu meu! Ay, Remolo, un remolon per a estudiar estàs fet tu!

Pregunta: Enumera els reis de Roma a partir de Numa Pompili i destaca els fets més importants de cadascú.
Numa Pompili:
Va reformar el calendari: afegí dos mesos mes.
Va fer la pau amb els pobles veïns.
Va donar lleis i fou un bon administrador.
Va edificar temples als déus i els adjudicà sacerdots a cada un d'ells.
Tulo Hostilio
Tornà a fer la guerra amb els pobles veïns. Destruí Alba longa
Va cronstruir la Curia, seu del senat.
Anco Marcio:
Construí el port de Roma: Ostia
Construí el primer pont sobre el riu Tíber
Tarquinio Prisco:
Afegí 100 senadors més
Construí la Cloaca Màxima, el Circ Màxim i inicià la construcció del Foro Romà.
Servio Tulo:
Cronstruí les muralles servianes.
Va reformar l'exèrcit.
Va fer una nova constitució
Feu el cens de la població
Tarquinio Superbus:
fou l'últim rei de Roma. Abusà del seu poder.

Respostes:
-- "Máximo: hizo el circo máximo, la cloaca máxima y empezó la construcción del foro." Si es que hasta el que construía era grandote.
-- "Tarquinio va destronar a Numa Pompili i el seu fill va violar a la filla de Lucrecia". Las faltas de los padres las pagan los hijos, y los hijos de los hijos, y los hijos de los hijos de los hijos...
-- Numa Pompilio: Destruyó Roma Pero si el pobre Numa era más pacifista que los de Greenpeace!
Hostilio: hizo mucho en Roma. ¿pero no habíamos quedado que estaba destruída?
Servio Tulo: hizo el circo máximo. Pues no!
Tarquinio: reorganizó el ejército Tampoco! Mejor no juegues a la loteria, porque no aciertas ni una.
-- "Maximilius va crear la cloaca máxima i el teatro maximus." Lo dicho todo a lo grande!
-- Prusco tiene dos hijos, Numinator y Avelia. ¿Quienes son estos? Suena a una mezcla de escenas de matrimonio y de la película Terminator.
-- Tito Livio va fer una residència la qual va tindre una gran èxit. Ejemplo de surrealismo histórico.

LAPSUS DISCENTIUM: CACATA IN EXAMINIBUS, MMVIII-IX

2008-11-03T09:25:00.012+01:00

Em complau comicar-vos que torna la secció de Cacata in examinibus. Sé que molts seguidors estaven esperant-la impacientment. Enguany -- i sempre gràcies als alumnes-- tornarem a gaudir d'aquesta secció que sempre aporta unes rises molt saludables, a la vegada que fem un poc d'autocrítica. Sense més retard, us poso la primera andanada:
Sectio Latina
Segon de Batxillerat:
-- Pregunta d'analitzar i traduir el text: "Quibus rebus cognitis, media nocte profectus silentio ad hostium castra mane pervenit." "Conocidas estas cosas, marchando durante la media noche en silencio llegó al campamento de los enemigos por la mañana.

Respostes: " Conociendo éste los hechos, avanzaba la media noche y el silencio cuando los enemigos llegaron a los castillos por la mañana". Éste se ha quedado en el Medievo con sus castillos de cuento de hadas.
"Estos conociendo al general, llega por la noche en medio del silencio, avanza por la mañana hacia el campamento enemigo." El general latino dice: Be silence, my friend!
"Esos asuntos conocidos, en la media noche trajeron el silencio, llegó al campamento extranjero por la mañana." Hay personas que traen pizzas, el correo, el silencio...

Primer de Batxillerat:
Control 7-10-08
-- Pregunta: Explica cómo se enuncia un adjetivo. Se enuncia en nominativo singular en masculino, femenino y neutro. Los masculinos se declinan por la segunda declinación en -us, los femeninos por la primera en -a, y los neutros por la segunda en -um. Ej.: superbus, -a, -um.

Respuestas: a) El adjetivo se enuncia entre paréntesis con el sustantivo que va delante por ejemplo: vir (superbus, -a, -um). Hagamos mejor un Kit kat con esta respuesta.
b) Un adjetivo se enuncia sin declinar. ¡Dios mío, cuesta imaginarlo!
c) El adjetivo describe al sutantivo/nombre, que complementa al nombre (describiéndolo). ¿No os recuerda a la parte contratante de la primera será considerada como la parte contratante de la primera parte? (hermanos Marx).
d) Primero se escribe el sustantivo y luego se indica el adjetivo entre paréntesis en neutro, nominativo y genitivo. Y si no tenemos bolígrafo para escribir el sustantivo, ¿qué pasa? y ¿por qué neutro solamente? ¿no sabes que estás haciendo una discrimación por razones de género?
-- Pregunta: Analiza y traduce la siguiente oración: Rosa reginae alba est. La rosa de la reina es blanca.
a) La reina rosa es blanca.
b) Rosa blanca eo reina
c) Eres la reina de Alba rosa.
d) La rosa es la reina del alba
e) La reina es rosa y blanca.
f) Rosa es la reina blanca
g) La rosa reina es blanca
Exprimiendo todas posibilidades de una frase, si señor!

Primer parcial 31-10-08
-- Pregunta: Haz el pretérito imperfecto de los siguientes verbos: Sum es, esse, fui/ Iubeo, es, ere, iussi, iussum/ Vivo, is, ere, vixi, victum
Eram, eras, erat, eramus, eratis, erant
Vivebam, vivebas, vivebat, vivebamus, vivebatis vivebant
Iubebam, iubebas, iubebat, iubebamus, iubebatis, iubebant.

Respuestas:
a)Sumebam, sumebas, sumebat, sumebamus, sumebatis, sumebant. ¡Pero qué bien han conjugado el verbo sumo! Lástima que pedía el verbo sum que es irregular.
b Sueram, sueras, suerat, sueramus, sueratis, suerant. Este ente pensante necesita un suero urgentemente.
c) Iubeo, iubes, iubere, iubiussi, iubiussum ¿Iubiussum? Hoy no, hace sol.
d) Sebam, sebas, sebat, sebamus, sebatis, sebant. ¿Qué hacía esta persona cuando escribió esto?Estaba sebando.

-- Pregunta: Haz la etimología de Coagulum y pon derivados
Culta: coágulo
Patrimonial: cuajo
Derivados: cuajada, cuajar, coagulación...

Respuesta:
Derivados: copulación, acuajar, copular. A saber lo que quiere acuajar en la copulación.

-- Pregunta: Traduce y analiza esta oración
Aemilia anulum in digito et margaritas in collo habebat
Emilia tenía un anillo en el dedo y perlas en el cuello
In: preposición
Et: conjunción

Respuesta:
Emilia tiene en el cuello un anillo del dedo de perla. ¡Qué maquiavélico! Pobre Emilia.
Et: conjugació
In: Conjugació Con tantas conjugaciones es normal que los romanos se volvieran tarumbas.

-- Pregunta: Traduce y comenta la siguiente expresión latina
Cui ergo ista didici?
Por tanto, ¿para quién he aprendido estas cosas?

Respuesta: ¿Estás dedicido? Sí, lo estoy, pero para tirarte por la ventana.

Exercicis de Llatí de 4t

2008-10-09T11:16:00.004+02:00

Aquí estan els exercicis per als alumnes de Llatí de 4t de la E.S.O. que no tenen llibre.
8. Traduce al latín los siguientes sintagmas
isla grande
bella reina
hormiga pequeña
plumas blancas
flechas de diana
fábula antigua
9. Lee estas oraciones y tradúcelas siguiendo el análisis previo:
Fabulae antiquae sunt
Nautarum sagittae magnae erant
Insularum puellae altae sunt
Poetae filia formosa est
Dianae sagitta magna est.
Ferarum fabula antiqua est.
Italia et Hispania paeninsulae sunt
Sicilia insula magna et clara fuit.

Vocabulario necesario
Insula, ae: isla
magna, ae: grande
Fabula, ae: cuento, fábula
formosa, ae: bella, hermosa
Sagitta, ae: flecha
parva, ae: pequeña
Puella, ae: niña
alba, ae: blanco, blanca
Filia, ae: hija
antiqua, ae: antigua
Diana, ae: Diana
alta, ae: alta
Fera, ae: fiera
Clara, ae: ilustre, famosa
Nauta, ae: marinero
erant: 3pers. sing. Pret. Imperfecto verbo ser
Italia, ae: Italia
fuit: 3pers. sing. Pret. Perfecto verbo ser
Hispania, ae: Hispania
Paeninsula, ae: península
Sicilia, ae: Sicilia
Penna, ae: pluma
Formica, ae: hormiga
Regina, ae: reina

Notes del control de 1r C

2008-10-09T10:56:00.007+02:00

Aquí estan les notes --calamitoses-- del control fet el dimarts a classe. Cadascú que trague les seves conclusions però jo no estic content: m'esperava un poc més d'estudi per part dels alumnes. En fi, això demostra una cosa: que sóc un incomprés, que ningú m'escolta! Quin serà el dia en què algú d'esta classe em faja cas? Tan sols puc dir una cosa: trobo a faltar i molt als meus de llatí de segon de l'any passat!! Ahí van les notes:

Cristina 4.3
Antonio 4.5
Rosana 6
Áurea 1.8
Juan 2.4
Raquel 4.8
Alberto 3.5
José Miguel 5.7 (seré breu, l'explicació és vago)
Marc 5.9
María 3.8
Laura 8.3
Sofía 8
Inés 4.1
Siham 7.3
Beatriz 7.9
Ana 5.6
Katherine 6
Borja 3.1
Rafa 3.7
Ángel 8.2

Pd: he sigut generós! Però no ho seré sempre. Revisió d'exàmens dimarts al primer patí a la sala de profes per als qui vulguen veure'l.

FIRA ROMANA DE TRAIGUERA

2008-10-07T17:49:00.005+02:00

Un any més la fira romana de Traiguera acompleix amb escreix tots els seus objectius i espectatives. Durant aquest cap de setmana passat hem pogut gaudir d'una fira repleta de silens, pitonises, massatgistes (tractator), esclaus, gladiadors, estàtues de déus etc. I no solament això, sinó també d'un poble dedicat plenament a la seva festa. En efecte, traiguerins i traiguerines -- i algun que altre benicarlando-- anaven vestits de romans tot el dia, la qual cosa creava un ambient molt adient per sentir-se com un romà un dia de mercat. A més a més, he de destacar l'enorme força de voluntat de tota la gent que l'ha feta possible perquè el resultat és només fruit d'un treball que no careix de tenacitat. I tampoc de bon humor! Per això, vull agrair-los el seu enorme esforç i afició pel món de la cultura clàssica. Un any més, s'emporten la palma.

Marc Valeri Marcial I

2008-09-29T19:00:00.007+02:00

Qui pensa que la literatura romana és avorrida s'equivoca. És clar, el sistema educatiu espanyol no és molt partidari de l'ensenyança del Llatí. Abans amb tres cursos de llatí al Batxillerat podies ,fins i tot, veure poesia, la qual cosa és impensable hui dia. Però, bé no m'enrotllaré i passaré a citar-vos una série de poemetes de Marcial, que va nàixer a Bilbilis, la "Calatayud" actual --si fa no fa i, ATENCIÓ, avantpassat meu per part de pare--. La traducció no és meva sinó de Antonio Ramírez Verger, publicada a l'editorial Gredos:

Liber I, 4: Si acaso, César, llegas a tocar mis libritos, depón el entrecejo dueño del mundo. Vuestros triunfos acostumbran a soportar chanzas y no avergüenza al general ser blanco de pullas. Lee, por favor, mis versos con el mismo semblante, con el que contemplas a Tímele y al cómico Latino. La censura puede permitir bromas inocentes: que lascivas son mis páginas, pero mi vida es honrada. FAIG MEVES LES PARAULES DE MARCIAL, QUI NO VULGA ESCANDALITZAR-SE QUE NO CONTINUE LLEGINT.

Liber I, 28: -- Quien crea que Acerra hiede a vino de ayer, se equivoca: Acerra siempre bebe hasta el amanecer. Vaja, com un bon grapat d'alumnes que em coneixo que segurament llegiran açò!

Liber I, 34: En umbrales sin vigilar y abiertos, Lesbia, siempre cometes "pecados" sin ocultar tus devaneos, y te gusta más el mirón que el amante y no te agrada el placer, si queda oculto. Pero las prostitutas alejan a los testigos con cortinas y cerrojos, y rara vez se abre una rendija en los lupanares del Sumemio. Al menos aprende a tener vergüenza de Quíone o Yade: los cementerios esconden a las guarras y a las putas. ¿te parece una crítica demasiado dura? Te prohíbo que te vean, no que te follen. Pareix la descripció d' Amsterdam i el seu barri...

Liber I, 37: Alivias la carga de tu vientre, Basa, --y no te da vergüenza-- en un infeliz orinal de oro, y bebes en copa de cristal: más caro, pues, cagas. I és que del cul només pot ixir una cosa: m_rd_!

Liber I, 47: Hace poco era médico, ahora Diaulo es enterrador: lo que hace de enterrador, lo había hecho también de médico. Vaja, ja fa 2000 anys que perdura la fama de "matasanos".

Liber I, 65: Cuando dije higos por la cuarta (declinación), te ríes como si fuera un barbarismo y me ordenas, Letiliano, que se diga higos por la segunda (declinación). Llamaré higos por la cuarta a lo que sabemos que nace en un árbol, y llamaré higos por la segunda, Letiliano, a lo que tú tienes. Acudit filològic i tot per un ficus!! El proper dia a veure qui em declina ficus per la segona!!!

Liber I, 83: Tu caniche, Maneya, te lame la boca y los labios: no me extraña, que al perro le guste comer mierda. Tomaaaa!!!

Liber I, 84: Quirinal no piensa que deba casarse, pese a que quiere tener hijos, y sabe el modo de hacerlo: folla a las esclavas y llena la casa y los campos de caballeros esclavos: Quirinal es un auténtico padre de familia. Pasapalabra!!

Liber I, 90: Como nunca te veía, Basa, junto a los tíos y como ningún chismorreo te atribuía un querido, sino que a tu alrededor un grupo de tu propio sexo siempre estaba a tu completo servicio, sin que hubiera un hombre, me parecías que eras, lo reconozco, una Lucrecia: pero eras tú ¡horror!, Basa, un follador. Te atreves a reunir dos coños gemelos entre sí y tu mostruoso clítoris simula al hombre. Has inventado una mostruosidad digna del enigma de Tebas: que donde no hay un hombre haya adulterio. Échale imaginación ¿sabes?

Liber I, 91: Aunque no publicas los tuyos, criticas mis versos, Lelio: o no critiques mis versos o publica los tuyos. Donde las dan las toman!

Fins aquí la recopilació del llibre primer dels epigrames de Marc --Lores no-- Valeri Marcial. Qui vulga veure aquests poemes en llatí per tal de fer-se amb vocabulari bàsic pot fer-ho a l'enllaç.

Crucegramma mitológico

2008-09-24T19:27:00.007+02:00

DIOS GRIEGO SUPREMO

DIOSA GRIEGA DE LA AGRICULTURA

DIOS DE LA MÚSICA Y LA PROFECÍA

DIOS ROMANO DE LOS INFIERNOS

DIOSA GRIEGA DEL HOGAR Y EL MATRIMONIO

DIOS GRIEGO DE LA GUERRA

DIOSA ROMANA DE LA CAZA

ANIMAL EMBLEMÁTICO DE HERA

DIOS ROMANO SUPREMO

DIOS GRIEGO DE LOS INFIERNOS

ATRIBUTO DE POSEIDÓN

DIOS ROMANO DE LA FRAGUA Y EL FUEGO

ATRIBUTO DE APOLO

DIOSA ROMANA DE LA SABIDURÍA Y LAS ARTES

La llei innata: Ciceró en estat pur

2008-09-23T20:13:00.007+02:00

Una vegada més he de donar la raó a la frase de docendo discitur 'ensenyant s'apren', i agrair als alumnes José Miguel Iruela i Marc Lores -- sí, heu llegit bé, Marc Lores!-- de primer de Batxillerat l'insterés pel llatí. Hui a l'acabar la classe m'han presentat un full on estava la portada del disc del grup de rock Extremoduro i per a la meva sorpresa estava en llatí. I més sorpresa encara, de Ciceró (Orat., 49, 165). Reproduixo aquí el text, perquè tal volta a la imatge no es veu del tot bé: "Est enim, iudices, haec non scripta, sed nata lex, quam non didicimus, accepimus, legimus, verum ex natura ipsa arripuimus, hausimus, expressimus, ad quam non docti, sed facti, non instituti, sed imbuti sumus."
I ahí va la meva humil traducció: 'Efectivament, jutges, hi ha aquesta llei no escrita, sinó innata que no hem aprés, rebut o llegit. Ans al contrari, de la mateixa naturalesa, l'agafem, la recollim, la fem brollar, per a la qual no hem sigur ensenyats sinó fets, no hem sigut instruïts sinó amarats'.
Una vegada més queda demostrat que la cultura clàssica està de moda i sempre serà clàssica, açò és, romandrà inmortal perquè del contrari no seria clàssica.
P.D.: faré ara una pregunta que dixo en l'aire: hi ha alguna habilitat innata en nosaltres? o les aprenem amb el temps?Deixeu els vostres comentaris

Mama ladilla: cunnilingus post mortem

2008-09-22T21:53:00.005+02:00

Este artículo será breve, lo prometo. Sólo quiero decir que gracias al alumno --no sé si aventajado o no-- José Miguel Iruela he podido disfrutar de una canción de rock donde aparecen un montón de latinajos de uso cotidiano -- casi todos --. Lamentablemente, están pronunciados macarrónicamente, pero todavía así tienen su encanto. La canción hay que escucharla viendo el vídeo porque de lo contrario pierde la gracia. El grupo no es muy conocido, se llama Mamá Ladilla y la canción es Cunnilingus post mortem. ¡Disfrutad! No puedo decir más.

COMENÇA EL CURS 2008-09

2008-09-22T21:27:00.004+02:00

Abans de res: FELICITATS A TOTS ELS ALUMNES QUE S'HAN AGAFAT GREC, LLATÍ, REFERENTS, FONAMENTS LÈXICS O CULTURA CLÀSSICA!!! SOU UNS PRIVILEGIATS!!!

Bé, ja tornem a començar un nou curs acadèmic on enguany hi ha moltes novetats: per fi, hem recupertat el llatí a quart de l'E.S.O.; hem aconseguit que s'incloga en el full de matrícula l'assignatura de Fonaments lèxics de la ciència i la tècnica; i allò més important ,tenim molta clientela. En grec de primer de batxillerat hi ha 13 persones matriculades i en llatí 21!! Déu meu, quina bojeria més dolça!!Les matèries de Referents, Fonaments i Cultura Clàssica no tenen molts alumnes, però n'hi ha suficients per activar-les. I la de Llatí de 4t de l'E.S.O té unes 13 persones matriculades
També és veritat que no tot són flors i violes, perquè hem tingut problemes en els fulls de matrícula que han repartit als alumnes, ja que s'ha produït una omissió de l'opció del llatí a 4t de l'E.S.O. tant al quart normal com al PDC2. No obstant això, estem procurant solucionar-los per tal que no es tornen a produir més.
Ara només em resta preguntar-me una cosa --encara que em temo que serà una pregunta retòrica--: Serà aquest curs un miratge? Té aquest èxit els dies contats?Esperem que no.

Iesso: Mercat romà '08

2008-07-20T10:55:00.005+02:00

Cada any es celebra a Guissona (Iesso --"aigua" en iber?--) durant la segona setmana de juliol un mercat romà d'allò més curiós. En efecte, la meva sorpresa començà --innocent de mi!--quan a les paradetes del mercat romà es venia gairebé de tot: menjar, ceràmica, quadres, cervesa local, joguets etc. Tanmateix, vaig trobar molt a faltar articles relacionats amb la cultura romana, perquè em vaig quedar amb el neguit d'omplir-ne el cotxe i tornar carregat cap a casa. No ha pogut ser! I crec que és una de les coses que cal que milloren.

Pel que fa als espectacles, aquests eres d'allò més peculiars, perquè podies veure castells i castellers (catalans) vestits de romans fent temps, legionaris amb barba o fumant, o amb escuts de diverses èpoques i agitant el pilum com si foren membres d'una tribu africana, i tot això mentre cridaven alguna cosa ininteligible, segurament les laringals. Cèsar anava al capdamunt d'una biga romana i s'havia de trobar amb la Cleòpatra a la plaça major. Quin espectacle més, més..., insòlit. Cleòpatra anava amb una llitera menada per cuatre i forcuts homes de color. Fins ací tot correcte. Però què feien els dolçainers precedint la comitiva? i els camesllargues caminant al damunt dels pals? o unes ballarines de la "danza del vientre"? O aquestes mateixes ballarines ballant amb els legionaris mentre el seu cap rebia la clau de la ciutat? I després els legionaris es passejaven per la ciutat, naturalment de taberna en taberna. I una espècie de seguici --encara no vist fins aleshores-- de dones de la Cleòpatra cantava --em pregunto encara què-- pels carrers de la ciutat. La veritat és que em recordava més un comiat de soltera que altra cosa.

I ara un poc de culturilla: El museu és petit i no té gaire cosa, però val la pena visitar-lo perquè a més la visita inclou una guia per les excavacions que estan fent a Guissona. Vaig quedar molt satisfet de la visita i de la vista in situ dels treballs arqueològics que estan fent. A més l'explicació és molt adient i molt didàctica.

En resum, el mercat romà a Guissona sembla més unes festes de poble on tot el món es vesteix de romà que altra cosa, però voluntat i entusiasme hi ha moltíssim. Tot plegat fa molta festa, ja ho crec -- i a Guissona de festa en saben molt--. Tal volta, haurien de tenir alguna disciplina cultural un poc més estricta, perquè això de ben segur no repercutirà negativament en la festa. Encara més, ajudarà i molt per tal que captar més turistes.
Pd: podeu veure les imatges a la meva galeria

Rome Total War: fidelitat històrica vs marketing

2008-05-19T18:29:00.012+02:00

Sovint s'ha defensat que els videojocs són molt negatius per a la persona, i més encara si aquest és un jove alumne estudiant de Batxillerat o E.S.O. Els detractors i garants dels jocs electrònics interactius han exposat innumerables raons i no és el cas que ens ocupa passar llista a tots ells. Hi haurà prou, per la meva part, de dir una raó molt simple de caire filosòfic com és el fet que al camí del mig roman la virtut -- qui potest capere, capiat, Vulg. Matt. 19, 12, 3--.

Una vegada dit això, vull exposar que hi ha un joc que s'anomena Rome Total War i que tracta, com és obvi, de Roma i la guerra a l'antiguitat. En primer lloc, vull dir que és un joc que ha distribuït SEGA, és per a PC i requereix els següents requisits mínims: Windows 98 o superior, Pentium III 1. GHz o ATHLON 1 GHz, 256 mb de RAM, lector de DvD, 500 Mb de disc dur, DirectX 9.0 o superior, tarjeta 3D 64 Mb.
A continuació, passaré a comentar breument el joc. Compta amb un mode d'un sol jugador o multijugador, admet partides per internet, recrea batalles històriques (el llac Trassimeno, Cinoscèfals etc.) i ofereix una modalitat de campanya imperial on t'has de convertir en emperador de Roma i has de conquerir 50 regions. És aquesta última la que ofereix un major interés, atés que hi ha diverses faccions -- fixeu-vos en el terme facció i no pas partit o nació-- i has de lluitar o fer aliances contra o amb elles. El mapa de les regions està dividit per províncies, que, tot cal dir-ho, no corresponen exactament amb les províncies romanes, sinó amb les ciutats més importants que hi havia al voltant. L'acció comença a l'any 270 abans de Crist i has de pertànyer a una d'aquestes faccions: polis gregues, macedònia, egipte, escipions, julis etc. Parteixes amb unes regions mínimes que controles i la resta del mapa roman inexplorat. Els ambaixadors, espies o exèrcits l'aniran descobrint poc a poc. Les ciutats són, al començament, petits nuclis de població que per mitjà de la teva gestió directa o automàtica hauràs de convertir en grans metròpolis.
D'altra banda, el temps passa i molt ràpidament, per tant, el líder de la teva facció morirà i el seu hereu passarà a comandar-la. Pots adoptar i casar, com a pater familias, les teves filles o fills amb aquells candidats que l'ordinador t'oferirà. Si no t'agraden, perquè cadascú té uns determinats trets que el defineixen, pots rebutjar la boda o bé l'adopció.
L'exèrcit començarà amb moltes mancances i a mesura que es van descobrint coses o incorporant elements a la ciutat, com ara un ferrer, milloraran. Pots disposar de diverses unitats com ara hoplites grec, triarii, foners baleàrics, rodans, arquers de Creta, carros egipcis, elefants de guerra, etc., segons la facció a la qual pertanyes. També podràs reclutar tropes que són pròpies de cada regió. I, evidentment, no et surtiran de bades. A més del preu del reclutament s'afegeix el cost del seu manteniment. I com diu Ciceró: els fons ilimitats són essencials durant la guerra. Per això mateix, hauràs també de ser un home de negocis i desenvolupar comercialment la teva facció: bé per terra, bé per mar. I com més regions incorpores a la teva facció, més productes podràs intercanviar amb les altres faccions.
Les batalles, com podreu observar en la fotografia del començament, són espectaculars. Vosaltres en persona podreu dirigir cadascuna de les unitats de les quals disposareu i adoptar, abans d'iniciar la batalla, de la millor estratègia. Per això, podreu escollir diferents formacions i llocs on ubicar el vostre exèrcit. D'altra banda, podreu posar setge a les ciutats i fer emboscades, construir torres de vigilància o bé campaments de campanya. També es podran fer combats navals amb trirremes o quinquerremes, però -- i aquest és un altre defecte del joc-- no les podreu controlar vosaltres: el resultat final serà automàtic. D'altra banda no es poden fer batalles nocturnes, però a l'expansió del joc Barbarian Invasion sí, però aquesta expansió ja la comentaré en una altra ocasió. Obviament, haureu de fer aliances o negocis, per això hi ha diplomàtics que recorreran tot el meditarrani. Naturalment, aquestes aliances no seran per sempre i en qualsevol moment us podreu trobar amb una traïció. Els espies són molt útils perquè t'informen dels exercits enemics i les unitats de què disposa, quins edificies te una ciutat i, fins i tot, si assetjeu una ciutat us podran obrir les portes sense necessitat de construir cap tipus de maquinària. També disposa el joc d'assassins que us podran fer la feina bruta sense necessitat de cap exèrcit: esborrar del mapa al líder d'una facció enemiga, fer sabotatge a edificis etc.
El sistema de joc és fàcil: un cop finalitzades les teves gestions, prems un botó de finalitzar acció i automàticament cedeix el torn a les altres faccions que en qüestions de moments, faran les seves i tu podràs veure-les. Obviament, després al teu torn et passaran avisos dels teus moviments i dels contraris. Com ja he dit, el temps passa i molt ràpid: us podreu trobar en invern o estiu depenent del temps que trigueu a fer les vostres gestions, i, per tant, combatre en neu o plutja etc. Heu de tenir molta cura del terreny que elegiu per a les vostres unitats perquè després, si us ataquen, aquest pot ser determinant: una posició elevada us conferirà un avantatge gairebé definitiu, atés que les unitats dels dos exèrcits es cansen i, per tant, són menys efectives que unes que estan descansades.
Quant a l'anàlisi clàssica del joc, cal dir el següent: primerament, el joc mentre es carrega entreteté el jugador amb frases d'autors grecorromans com ara d'Hipòcrates, Ciceró, Tucídides etc. , i fins i tot, de tant en tant, les posa també en llatí -- en grec ja és impensable és clar!--En segon lloc, el realisme que hi ha en les unitats militars és molt i molt aceptable. Evidentment, hi ha mancances com ara en l'estendard de les faccions o alguna llicència històrica que es permeten. Ara bé, si dubteu de comprar-lo o no, jo us aconsello que endavant!! No us penedireu de la compra, malgrat aquests detalls.

Ja per acabar perquè és millor que ho comproveu vosaltres mateixos, és en definitiva un bon joc per a aprendre i gaudir durant moltes hores. Això sí, amb coneixement -- i aquí jugo amb el doble sentit de la paraula--.
Nota bene: ja sabeu per quina raó no he actualitzat el blog durant les darreres setmanes.

Música i Cultura Clàssica

2008-04-13T19:34:00.005+02:00

Després de la cançó de Casandra d'Ismael Serrano, podrem gaudir de dues cançons del grup de Heavy Metal de la Rioja "Tierra Santa". La primera té caràcter grec perquè parla de Troia i de la seva caiguda, una gran cançó amb una lletra molt i molt adient i que està inclosa al seu àlbum de l'any 2000 "Tierras de Leyenda". La segona -- i com no podia ser d'altra manera-- té ambientació romana i està dedicada a aquest emperador-poeta anomenat Neró. Aquesta darrera pertany al seu disc "Apocalipsis" --el nom no és en va-- i és de l'any 2004. Totes dues cançons segur que fan el delit de molts alumnes -- i bona part de professors-- i que ens recordaran molt els textos clàssics. I ja, en darrer lloc, si voleu veure'ls en concert aquí deixo l'enllaç de la seva pàgina web on trobareu tot d'informació molt útil i interessant.

La Cultura Clàssica a través de la música

2008-03-13T19:45:00.008+01:00

Aquí tenim una cançò d'Ismael Serrano que parla sobre Casandra al seu nou àlbum Sueños de un hombre despierto. A continuació cito unes paraules del compositor, publicades a la seva pàgina web, pel que fa a aquesta cançò que crec que seran d'allò més interessants.

"Dicen que Aristóteles afirmaba que la esperanza es el sueño de los hombres despiertos. La música nos mantiene despiertos, atentos a la realidad que nos rodea. Nos hace conocedores de unas pocas certezas: la de sabernos acompañados en nuestras búsquedas, preguntas, amores y desamores, la de saber posible ese mundo mejor que asoma tras la cancela que Casandra vislumbra en sus sueños. Estas canciones me enseñaron a tener fe en Casandra, a entender que no está perdido aquello que no fue, a buscar la esperanza en el sueño de un niño indígena. Supe por ellas que las aves migratorias siempre encuentran el camino de regreso, que la excusa más cobarde es culpar al destino, que el ruido se callará y te oiré hablar en sueños y que este pequeño milagro, todo lo que fuimos y seremos, estará a salvo porque alguna vez cantaste conmigo" - Ismael Serrano.

LAPSUS DISCENTIUM : CACATA IN EXAMINIBUS

2008-02-27T12:53:00.026+01:00

-Enero 2008: Tras la explicación del mito de Orfeo y su bajada a los infiernos, una alumna por todo comentario a la fuerza de la música y del amor exclamó: "Es que la lira estaba muy de moda por aquel entonces...". Sí, y en los griegos el tiempo transcurría tan despacio que las modas se estilaban durante más de diez siglos.

-Febrero 2008:
Pregunta. Descubre el número oculto y da la definición de "hecatombe".
Respuesta. "bajo la tumba".
Comentario: Las tumbas deberían ser tan grandes que podían acoger a cien bueyes sacrificados.
Pregunta ¿qué es un quinquenio?
respuesta:"cinco mil años"
comentario: Y es que, insisto, el tiempo por aquel entonces transcurría muy despacio: Los niños nacían ya viejos, como auguró el poeta Hesíodo...

Sectio Latina
Febrero 2008: Primer parcial de la evaluación

-- A la traducción de "Filii in illis legibus liberi appellantur atque pater potestatem horum tenebit, sed servi sub domini potestate erunt" ( En aquellas leyes, los hijos son llamados hombres libres y el padre tendrá la potestad de éstos, pero los esclavos estarán bajo la potestad del dueño) han contestado:
a)"Hijo cuando salgas de la legion seras un hombre libre y tu padre te dara la potestad de poseer el dominio de esta potestad".
b) "Los hijos habrán apelado en sus legiones a los hombres libres, y su padre tendria derecho a una batalla, si los soldados serian bajo su dominio protestaría".
Pasapalabra!

-- A la traducción de la frase latina Timeo Danaos et dona ferentes (Temo a los griegos incluso cuando traen regalos) comentada y traducida en clase previamente, han contestado:
a)"Timeo te da la fuerza y serás fuerte" y quiere decir que en una batalla las personas tienen que dar toda su fuerza. A este sujeto se le ha olvidado que más vale maña que fuerza.
b) "Timame y te convertiré en mujer". Quiere decir que todas las mujeres ensañan y mienten.
¡Y eso que es una mujer la que lo ha escrito!

-- Pregunta de teoria: Dioclecià i la Tetrarquia.
a)"El emperador Constantino, fue el ultimo que entró al poder antes de la caída del Imperio Romano".
b)"El seu fill (de Dioclecià) va ser constancio el altre Cèsar. Aquest va morir pero el trò el va deixar per al seu fill Constantino seglo V a.C."
¿Cómo terminará la Historia?ahhhhh!!

Febrero 2008: Control sorpresa o Repentina Probatio Sapientiae

-- A la traducción de Proelium parvum fuit, sed periculum magnum erat (La batalla fue escasa pero el peligro grande) han contestado:
a) "Proelio el xicotet ____ amb perill"
b) "El pequeño proelio se enfrenta a un gran peligro"
c)"Mientras fui pequeño era peligroso lo grande"
Sin duda lo pequeño se hace grande. Y quien quiera o pueda entender que entienda.

Marzo 2008: Segundo parcial de la evaluación

-- A la traducción de la oración Ipse dux in Italiam adversus illos missus frustra impetum fecerat (El general en persona enviado contra aquellos había atacado en vano) han contestado:
a) "Italia hace la guerra contra las islas del mar"
b)"Ese luchó en Italia contra ellos perdiendo el inútil impetu hecho"
c) "Las batallas en Italia contra los missos fueron hechas inutilmente"

-- Y en la frase Hoc interfecto, cum omnibus copiis quas tenebant ad civitatem se receperunt (Muerto este, con todas las tropas que tenían se retiraron hacia la ciudad):
a)"El caos hecho en la ciudad tiene una repecucion en el ejercito"
b)"Este interfacto, con todos ___ tenian la ciudad y la habian recibido"
c)"Este interfecto, el cual todos ____ anda que los tuvó y los ciudadanos"

-- A la traducción y comentario de esta frase hecha Verba volant, scripta manent (Las palabras vuelan, las escritas permanecen) ha contestado cierto personaje: "El ave vuela, el hombre anda". Se dice así porque el hombre no vuela si no anda, porque no tiene alas para volar. Ave que no vuela, a la cazuela. Y, ¡menudo pájaro de altos vuelos está hecho éste!.

Marzo 2008. Comentarios hechos en clase:

-- Al introducir la explicación de la formación de la Testudo en el ejército romano soy "asaltado" con esta pregunta-afirmación: "Ah, esa no es la formación de la cucaracha?!" Y ahora contemos todos: LA CUCARACHA LA CUCARACHA YA NO PUEDE BATALLAR, PORQUE LE FALTA PORQUE NO TIENE UNA LEGIÓN QUE CAMUFLAR.

Y ahora Alternativa a la Religión (Febrero 2008):
Historia del Cristianismo
Pregunta: ¿Quién crees que fue Jesucristo y qué mensaje(s) quería transmitir?
Respuesta: a) Jesucristo fue Jesús.
b) Jesucristo quería transmitir las enseñanzas de Jesús.
Menudos ejemplos para explicar qué es una tautología. En verdad, en verdad os digo que debemos dar las gracias a estos genios del saber.

Mayo 2008

Pregunta: traduce "Non qui parum habet sed qui plus cupit pauper est"

Respuesta: "No quien paga tiene sed sino quien más papel tiene"

Comentario : Que venga André Breton, o Freüd y me lo explique, por favor.

Pregunta: traduce "Per cápìta" y pon un ejemplo. Respuesta : "por encima, el que manda .En la empresa de mi padre el "per cápita" es insoportable". Comentario: deben de cobrar muchísimo.

Pregunta: traduce "E pluribus unum". Respuesta "uno es más que muchos". Comentario: Philosopha dixit.

Pregunta. Explica el mito de Narciso. Respuesta: Era un chico muy guapo que un día a fue a un estanco. Comentario: murió de cáncer de pulmón...

Pregunta: traduce "Testis unus, testis nullus" :Respuesta: testículo. Comentario: se trata de una traducción tan atrevida que quisiquiera le ha hecho falta un par...

Mitología del mal

2008-01-24T00:00:00.001+01:00

(Equidna, con quien Tifón engendró a los monstruos)

Numerosos han sido los dioses y seres que personifican al mal a lo largo de la historia. Comúnmente son llamados demonios por cuantiosas mitologías y creencias. La representación más conocida es la de Lucifer. El término proviene del latín lux (‘luz’) + fero (‘llevar’) ‘portador de luz’, dado que aunque suene contradictorio, no debemos olvidar que Lucifer no es mas que un ángel caído. En la mitología romana, Lucifer es el equivalente griego de Fósforo o Eósforo (Έωσφόρος) ‘el portador de la Aurora’ proviene de la antigua dama oscura Luciferina. Provenientes de la mitología judeo-cristiana, son muchos los nombres que se le atribuyen: Satanás, Belcebú, Belial. Y otros muchos son nombres de demonios que encarnan al mal: Mefistófeles o Mefisto, Astaroth (y sus ayudantes: Aamon, Pruslas y Barbatos), Azazel, Behemot, Leviatán, etc. Entre los griegos un demonio no tenía necesariamente porque ser malvado dado que eran espíritus de naturaleza divina y existían de dos tipos: los demonios buenos y los malignos, agatodemones (αγαθοδαίμονες) y cacodemones (κακοδαίμονες), respectivamente. Mientras que los agatodemones se asemejan a la noción judaica de ángel protector, los cacodemones, por su parte, no serían otros que los ángeles caídos a los que se refiere la tradición judeo-cristiana.

La expresión Demonios también es usada para indicar aspectos malignos o miedos del ser humano, generados a través de su conducta o instintos y que hacen daño al mismo individuo o a otras personas; refiriéndose a ellos como demonios interiores del ser humano, o su mente. Etimológicamente proviene del griego Δαίμων(ιον) (‘Daimon(ion)’) y en latín Dæmon(nium). Demonio también es un sinónimo de diablo de la raíz del verbo griego διαβάλλω (diabálló), que significa, entre otras cosas: "calumniar, falsear, mentir". De facto, endemoniado es el estado supernatural que se ha descrito generalmente como espíritu malévolo, demonios introducidos en el cuerpo de una persona a la cual le provoca encolerizar.

Sin duda alguna podemos encontrar representaciones mucho más interesantes que la de los tan conocidos demonios del cristianismo, y que están rebosantes de historias, argumentos y descripciones en el resto de mitologías. A continuación algunas de ellas:

Mitología Egipcia

En la mitología egipcia Seth, deidad brutal, señor del mal y las tinieblas, dios de la sequía y del desierto. Seth fue la divinidad patrona de las tormentas, la guerra y la violencia, también fue patrón de la producción de los oasis (dinastía XIX). Seth desempeñó el papel de hermano envidioso, representante del mal, al integrarse en el mito osiriaco e incrementarse la devoción y popularidad del dios Osiris.

Seth fue asociado con las tormentas de arena, como dios del desierto y protector de las caravanas que surcaban el país de los faraones. Debido a la extrema hostilidad del clima desértico, Seth era visto como extremadamente poderoso, por lo tanto como una deidad principal. Una de sus más comunes denominaciones era "grande en fuerza".

Pese a ser considerado la antítesis de Osiris, y por tanto la personificación del mal, muchas de sus acciones se deben más a su anormal fuerza y carácter que a su maldad. El asesinato de su hermano fue motivado por envidia, dado que en el reparto Seth recibe de Geb el terreno desértico, mientras que a Osiris le hace señor del Egipto fértil. Fue exiliado al desierto por su sobrino Horus, hijo de Osiris, en venganza por el asesinato de su padre.

Mientras que desde un principio se le acusa de ser el causante del robo del Sol y de traer la oscuridad, a partir del Imperio Nuevo, se le considera un ser protector, dios de la guerra y del ejército, aunque por breve tiempo. Asimismo es el encargado de proteger la barca de Ra, el dios egipcio que representa al Sol.

Se le representa como un ser animalesco cuadrúpedo con hocico curvado, orejas rectangulares y cola levantada, u hombre con cabeza animalesca. También aparece como un cerdo macho, un oryx, o una serpiente con cabeza de asno. Se ha tratado de interpretar la bestia que representó a Seth de muchas formas, como cerdo, lebrel, asno, perro, okapi, jirafa, etc., aunque no se ha podido determinar con exactitud.

Mitología Persa y Mazdeísta

En la mitología Persa y Mazdeísta las fuerzas del mal eran dirigidas por Ahrimán, soberano de las regiones infernales que tiene a su mando una hueste de demonios, los devas, con ayuda de los cuales mantiene una lucha permanente contra Ormuz, el dios del bien, creador del mundo. De Ahrimán provienen, según el Zendavesta, todos los animales dañinos.

Cuando Ormuz y Ahrimán se encuentran, no solo se inicia la contienda, sino que el bien y el mal suceden de manera incesante. La tierra se transforma en un campo de batalla en el que todo ser viviente se declina por Ormuz o Ahrimán. El objetivo del conflicto es, como es de esperar, el alma humana. Ormuz dio vida al ser humano y tiene la dominancia de reclamar la responsabilidad por sus actos, pese a estar bajo la influencia de demonios, debido a que lo creo con libre albedrío.

Mitología Escandinava y Teutónica

Loki, uno de los dioses nórdicos más enigmáticos. Era enano, aunque bello, y pertenecía al coro de los Aesir, equivalentes a los olímpicos griegos, aunque era hijo de un gigante, Farbauti. A menudo aparece como la incorporación de la maldad, teñida frecuentemente de perversidad demoníaca. Es evidente, aunque las razones constituyen un verdadero misterio, que él, más que cualquier otro elemento del panteón nórdico, provoca el “juicio” de los dioses –el Ragnarok–. En su tetralogía de los Nibelungos Wagner pinta a Loki como la personificación demoníaca del fuego. De Angerboda, mensajera de la desgracia, engendra tres horribles monstruos: el lobo Fenrir, la serpiente Jormungand y la diosa de la muerte, Hel o Hela, que se alimenta de la médula y sesos humanos y ha dado lugar a la palabra inglesa hell que significa infierno. Al provocar la muerte de Balder atrae sobre sí las iras de los Aesir y trata de eludir el castigo transformándose en salmón. Pero, atrapado en una red, es atado a una roca mientras una serpiente, suspendida sobre su cabeza, va vertiendo gota a gota su veneno. Su esposa Signe recoge en un cuenco estas gotas según van cayendo, pero se ve obligada a vaciarlo cada cierto tiempo y entonces deja caer algunas gotas sobre la cara de Loki, que rugiendo de dolor, tiembla hasta conmover la Tierra. Tal es la explicación de los terremotos.

Se han sugerido, todas con cierta plausibilidad, numerosas analogías: el védico Vritra; el griego Prometeo; el romano Vulcano, aunque no necesariamente su equivalente griego Hefestos; Lucifer (es decir, Mefistófeles, el diablo); y otros. En su doble condición de amigo y enemigo de los Aesir (y, por tanto, de la humanidad), Loki presenta analogías funcionales con Isthar y otros dioses similares. La identificación con Lucifer se basa casi exclusivamente en la semejanza etimológica. Hel ha sido identificada con la hindú Kali.

Mitología Griega y Romana

Carente de un único dios dedicado enteramente al mal, consta de los que podemos considerar dos deidades oscuras relacionadas con la maldad. Tifón y Érebo, dos deidades con ciertas semejanzas destructivas.

Tifón

Tifón, Tifaón o Tifeo (en griego antiguo Τυφών Typhôn, Τυφάων Typhaôn, Τυφωεύς Typhôeus o Τυφώς Typhôs, de τῦφος tuphos, ‘humo’; en latín Typhon), primitiva divinidad-monstruo gigantesco que se concebía a veces como un huracán destructor y a veces como un gigante alado con un centenar de serpientes repartidas por sus muslos que lanzaba llamas por la boca y respiraba fuego. Homero, al describirlo enterrado por Zeus en las entrañas de la Tierra, lo presenta como la personificación de los terremotos y de las erupciones volcánicas. Sin embargo, Hesíodo establece una diferencia entre Tifón (o Tifaón) y Tifeo. Éste era un monstruo de cien cabezas que luchó con Zeus y quedó fulminado por un rayo. Entonces el dios lo encerró bajo el monte Etna (Esquilo, Prometeo encadenado 370; Píndaro, Píticas, I. 19-20) donde «su lecho raspa y aguijonea todo el largo de su espalda extendida contra él», o en otras regiones volcánicas, donde es el causante de las erupciones. El inveterado enemigo de los dioses olímpicos era el padre de los vientos tormentosos y fue el último hijo de Gea, esta vez con Tártaro, el cavernoso vació inferior:

“Pero cuando Zeus expulsó del Cielo a los Titanes, la inmensa tierra engendró a su hijo más joven, Tifón, en unión amorosa con Tártaro, por obra de la dorada Afrodita. Sus manos realizaban obras de fuerza e incansables eran los pies del valeroso dios. De sus hombros nacían cien cabezas de serpiente, dragón terrible, aguijoneando con sus oscuras lenguas. De los ojos existentes en sus inefables cabezas, bajo las cejas, resplandecía el fuego. De todas sus cabezas brotaba el fuego cuando miraban. En todas ellas había voces que lanzaban un variado rumor indecible: unas veces, en efecto, emitían articulaciones, como para entenderse con los dioses; otras, sonidos como potentes mugidos de un toro fuerte y arrogante; otras, de un león de despiadado ánimo; otras, semejantes a perritos, admirables de oír, y otras, silbaba y las enormes montañas le hacían eco.”

Hesíodo. Teogonía, 820-836

Tifón es pues la figuración ctónica de las fuerzas volcánicas, como Hefesto (Vulcano en la mitología romana) es la manifestación olímpica.

Entre su descendencia con Equidna están Cerbero, Ortro, la Quimera, Fix o la Esfinge, la Hidra de Lerna, el dragón Ladón (de cien cabezas cada cual hablaba un idioma), el León de Nemea, Ethon o Kaukasios (el buitre o águila que devoraba el hígado de Prometeo), el dragón de la Cólquide (un dragón insomne), Escila (según algunas fuentes, otras dicen que era hija de Hécate y Forcis) y la Cerda de Cromio. También es el padre de los cálidos y peligrosos vientos (del griego typhein, ‘fumar’), por lo que es considerado como una posible etimología para la palabra «tifón», supuestamente tomada por los persas como طوفان Tufân y por los árabes para incluir las tormentas ciclónicas del Océano Índico.

Escritores helenísticos posteriores identificaron a Tifón con el dios egipcio Seth, y los investigadores religiosos lo identifican con el arcángel Sandalfón.

Érebo

Érebo (en griego antiguo Ἔρεϐος Érebos, ‘oscuridad’, ‘negrura’ o ‘sombra’, en latín Erebus), hijo del Caos y padre de Éter (la “luz”) y Hemera (el día) por su unión con su hermana Nyx (la noche). Su nombre sirvió para designar el sombrío mundo subterráneo que habían de recorrer las almas de los muertos en su camino hacia Hades. Era un dios primordial, personificación de la oscuridad y la sombra, que llenaba todos los rincones y agujeros del mundo. También se le llamaba Skotos (Σκοτος). Se decía que sus densas nieblas de oscuridad rodeaban los bordes del mundo y llenaban los sombríos lugares subterráneos.

Autores latinos atribuyeron gran cantidad de descendientes a Érebo y Nyx. Moros, Caronte, Eros, Eleos, Ptono, Geras y las Keres se contaban entre ellos.

Nyx arrastraba las oscuras nieblas de Érebo por los cielos llevando la noche al mundo, mientras Hemera las esparcía trayendo el día. Nyx bloqueaba la luz del Éter (el aire superior brillante y luminoso) y Hemera despejaba la oscuridad permitiendo que el Éter volviese a iluminar la tierra. (Adviértase que en las antiguas cosmogonías se consideraba que la fuente del día era el Éter o atmósfera brillante y no el sol.)

De acuerdo a algunas leyendas posteriores, Érebo era parte del Hades, el inframundo, e incluso a veces se usaba como sinónimo. Él era el lugar por donde los muertos tenían que pasar inmediatamente después de fallecer. Después Caronte los porteaba cruzando el río Aqueronte, y entraban al Tártaro, el verdadero inframundo.

Por sí misma Nyx, la Noche, engendró a Momo (‘sarcasmo’), Ponos (‘pena’), Moros (‘destino’), Tánatos (‘muerte’), Hipnos (‘sueño’), las Hespérides, las Keres y las Moiras, los Oniros, Némesis (‘venganza’), Apate (‘engaño’), Filotes (‘ternura’), Geras (‘vejez’), Eris (‘discordia’) y Oizís (‘angustia’).

Por otra parte, Eris a su vez alumbró a: Fatiga, Horco, Asesinatos, Olvido, Masacres, Falsedades, Hambre, Dolores, Ambigüedades, Lucha, Batallas, Mala Ley, Riñas, Discursos y Ofuscación.

En definitiva, la descendencia de Érebo y Nyx, era el obscuro linaje del mal.

....................................................................

Bibliografía:
- Página Web: es.wikipedia.org
- Enciclopedia Universal Ilustrada “Cantábrica”
- Libro: "Teogonía" de Hesíodo

NI REIS NI MAGS, PERÒ SÍ D'ORIENT

2008-01-21T19:14:00.000+01:00

Quan vaig preparar el tema de l'origen del cristianisme per a l'assignatura d'Alternativa a la Religió de tercer d'E.S.O., i vaig tornar a llegir els evangelis del Nou Testament, edició trilingüe de la B.A.C. de Jose María Bover i Jose O'callaghan, em vaig endur una sorpresa --la primera-- perquè el passatge de l'adoració dels "Reis Mags" tan sol apareixia a l'evangeli de Mateu. Aleshores, vaig recórrer al text en grec i llatí --cal dir que primer vaig llegir-lo en castellà-- i em vaig dur una segona sorpresa: el text tant en grec com en llatí no fa cap menció pel que fa a la condició de reis d'aquests personatges. Únicament, Mateu qualifica com a rei -- βασιλέως i rex-- a Herodes el Gran, a aquests individus, en canvi, els anomena μάγοι i en la versió llatina Magi -- fixeu-vos en la diferència entre majúscula i minúscula que presenta l'edició, pot ser també un indicatiu?--. Llavors, vaig pensar d'acudir als diccionaris per tal d'esbrinar el seu significat, atés que a ull nu la qüestió era difícil de pair. Car, els diccionaris m'oferien l'accepció de mag que tots coneixem, però també --i tercera sorpresa-- la versió de sacerdot, savi de Pèrsia, lloc que, casualment, està ubicat ἀπὸ ἀνατολῶν, ab oriente per als amants del llatí , per citar les paraules que hi ha al mateix text.
Per tant, i en conclusió, nenes i nens, el "reis mags" ni són reis ni mags: han esdevingut reis per art de màgia. Això sí, tots tres són d'Orient.

GOLFUS LATINUS IN VALENTIA

2008-01-07T21:54:00.000+01:00

No fa gaire, concretament el dia de la Grossa de Nadal --i això no va per ningú-- vaig fer un viatge a València per tal de veure el recentment inaugurat Museu L'Iber, al carrer Cavallers enfront del Teatre Talia. Les meves expectatives eren ja de per si mateixa molt bones, atès que durant les Jornades de Cultura Clàssica a Sagunt vaig participar en un taller de miniatures presentat pels membres del museu. No obstant això, vaig quedar bocabadat quan vaig visitar-lo, perquè és més impressionant del que hom pot pensar-se.
En efecte, quatre euros val l'entrada, però el seu valor ecònomic no reflexa la sensació d'estupor i satisfacció que provaca veure maquetes com la Batalla d'Almansa -- recordeu " si el mal ve d'Almansa a tots alcança"--, o l'Abraç de Vergara, entre d'altres maquetes. El detall de les figuretes és d'una qualitat realment excepcional, amb la qual cosa la fidelitat històrica ix guanyant. Hi ha maquetes no sols de moments històrics concrets sinó també de pasatges com ara Tiberi a Capri o la representació d'un triomf romà i figuretes soltes com ara la de Jordi Pujol, Joan Carles I, W. Churcill etc. A més a més, aquestes figuretes no representen tan sols a personatges famosos, també hi ha soldadets de plom anònims de la II República, de la II Guerra Mundial o simplement hoplites grecs o guerrers escites.
El Museu està ubicat en una casa de caire senyorial de la burgesia valenciana de començament de segle XX-- no sóc un entés en la matèria així que si algú llig açò i vol fer alguna esmena, endavant--, la qual cosa posa encara més de relleu el seu caràcter totalment artístic i cultural. A més a més el museu disposa d'una tenda, que encara no és gaire completa però que segons els seus encarregats poc a poc anirà incorporant activitats i materials nous. Sento molt decepcionar si algú esperava que pugueren vendre figuretes de plom com les exposades al museu. Encara no, però no s'ha de descartar com a una opció de futur. No obstant això, no deixeu de visitar-la perquè no se sap mai quina sorpresa us podria reservar.
En resum, una visita molt i molt recomanable no sols per a la gent de clàssiques sinó també per als professors d'història, i per al públic en general, és clar.

IANUS BIFRONS

2008-01-01T21:09:00.000+01:00

Ha passat el dia de Cap d'Any enmig de la follia que provoca la festa i dels costums fa temps arrelats a aquests tipus de celebració. En efecte, l'any 2007 és història, un record ja, però el 2008 representa l'esperança, l'inici de molts projectes i il·lusions. Són les dues cares d'un dia, són les dues cares de Janus: el passat i el futur. Precisament, els romans el primer dia de Gener feien festa major pel començament d'una nova vida i es desitjaven molta felicitat a les envistes del nou any.
Janus sembla ser que és un déu purament itàlic, el culte del qual fou introduït a Roma precisament ja pel seu fundador, Ròmul. Etimològicament, el seu nom guarda relació amb el de ianua, que vol dir "porta". En efecte, el seu temple, manat construir pel pietós rei Numa, té forma cúbica amb dues entrades enfrontades, les quals, segons la tradició --bé, una d'elles--, no s'havien de tancar mentre Roma tingués alguna guerra per concloure, de tal manera que els exèrcits romans pugueren entrar i sortir victoriosos de les batalles. Altra tradició fa remontar aquest fet als temps del rapte de les Sabines i l'ajut del déu als romans quan estaven a punt de ser aniquilats. D'aquesta manera, les portes obertes simbolitzava que el déu pugues acudir a socórrer els romans, cas que fos necessari. Siga com siga, per la seva doble vessant d'interior i exterior és el déu dels començaments: de l'any --en efecte, ianuarius està dedicat a Janus--, del primer dia de cada mes -- les kalendae estaven consagrades tant a Juno com a Janus-- de les primeres hores del dia -- amb l'apelatiu de Janus matutinus--, dels càrrecs dels magistrats etc., i, per extensió, el déu de totes les coses, principium deorum. Els seus atributs són una clau a la mà esquerra i un bàcul a la dreta i se'l representa amb dues cares, bé amb l'apelatiu de Geminus, o bé de Bifrons.
En resum, si ens fixem en altres cultures d'arreu del món veurem que d'una manera o d'una altra sempre hi ha un rite de purificació, un mite o explicació que simbolitza la mort i la renaixença, el passat i el futur, el record enfront de l'esperança. A Europa aquest costum de la celebració del darrer dia de l'any prové, com no podia ser d'altra forma, de la cultura clàssica i, més concretament, de la cultura romana.

SAN SILVESTRE

2007-12-29T19:43:00.001+01:00

Se despide el 2007 ya. Un año más para el cómputo de estadísticas y para la historia: en efecto, somos dueños de nuestros actos en la medida en que se nos recuerda por ello ya sea oralmente, o a través la escritura. Ovidio inmortaliza este pensamiento en el epílogo de sus Metamorfosis con unos bellos versos: nomenque erit indelebile nostrum, //quaque patet domitis Romana potentia terris, //ore legar populi, perque omnia saecula fama, //siquid habent veri vatum praesagia, vivam. (Ov, Met, 15, 876 ). En efecto, es un pensamiento muy romano el hecho de que lo que hacemos en vida tiene su eco en la posteridad. Pues bien, cada 31 de Diciembre se celebra por todo el mundo la festividad de San Silvestre con las ya de sobra conocidas carreras benéficas: Madrid, Nueva York etc.
San Silvestre (270-335 d.C.) fue el sucesor en el trono papal de San Melquíades y vivió en una época de absoluta libertad de culto para la Iglesia tras el Edicto de Milán promulgado por el emperador Constantino en el año 313. Además su pontificado tuvo especial relevancia porque fue el Papa que convocó el Concilio de Nicea el 325 donde se fijó el Credo católico. Según cuenta la tradición, tras ser curado de la lepra por el vicario de Cristo, Constantino le regaló los terrenos y la ayuda económica necesaria para levantar la Basílica de San Juan de Letrán --también conocida como Cristo Salvador--, sede a partir de ese momento del gobierno papal hasta que la corte se trasladó a Aviñón. A San Silvestre se le atribuye la conversión oficial al cristianismo del emperador Constantino mediante su bautismo in extremis. San Silvestre murió un 31 de diciembre y lo hizo ya en calidad de Santo. Por ese motivo, hoy se celebra en todo el mundo su festividad con las ya famosas y saludables carreras bautizadas con el nombre de San Silvestre. Un recuerdo para la posteridad ganado a base milagros y/o "conquistas legales".

Bona Saturnalia omnibus

2007-12-25T20:48:00.000+01:00

¿Qué sería de la sociedad actual sin cultura clásica? En efecto, la pervivencia grecorromana se puede palpar en multitud de aspectos, aunque en muchos casos ha sobrevivido hasta nuestros tiempos a través de otros ropajes. Es el caso de la Navidad, fiesta cristiana en la que se celebra el nacimiento de Jesús -- si tal como dicta la doctrina efectivamente se produjo en estas fechas-- entre otras cosas. El cristianismo, una vez implantado de manera oficial en el Imperio Romano, hizo que las fiestas, templos y demás costumbres paganas o bien quedaran en el olvido --cuando no destruidas, como en el caso de estatuas y templos-- o bien se resemantizaran con contenido cristiano.
Pues bien, la navidad cristiana guarda relación con las fiestas romanas conocidas como Saturnales. Éstas se celebraban el 17 de diciembre y a partir del siglo I d.C. se prolongaron durante varios días. Sus orígnes son oscuros, pero se conoce que durante estos días no había sesiones del Senado -- pimera coincidencia con la actualidad--, se celebraban banquetes --segunda-- , se permitían los juegos de azar y se realizaban sorteos de lotería -- tercera-, se liberaban a prisioneros, se intercambiaban regalos -- cuarta-- e incluso los esclavos podían hacer de amos durante un día. Esta última costumbre pervive hoy con el nombre del Día de los Santos Inocentes, en el que la disciplina se relaja un tanto. Con la implantación del cristianismo, estas fiestas fueron sepultadas bajo el tamiz de la doctrina oficial de la Iglesia, y, de esta manera, se pasó a celebrar el nacimiento de Jesús. Si bien es verdad que algunas reminiscencias paganas de estas fiestas quedaron incorporadas en la celebración del cambio de año.
Por tanto, como el original suele ser mejor que la copia -- y en este caso lo es--yo os deseo a todos unas BONA SATURNALIA.

Disco ut doceam: resposta a Docendo discitur

2007-12-16T22:05:00.000+01:00

No hi ha millor agraïment que aquell que fa un lector quan envia els seus comentaris, però en aquest cas, a més a més, Joan Gregori Albiol, professor de Llengua i Literatura Catalana --i mon padrí--, ha tingut l'amabilitat d'enviar un text de l'humanista valencià Pere Joan Nunyes que guarda relació amb la traducció de Quintilià sobre els deures del professor. Car, ell, igual que altres contemporanis seus es dedicaren a difondre els clàssics. Tanmateix, aquest text tracta més aviat dels consells que ha seguir l'alumne quan estudia, que no pas de les funcions del professor, encara que totes dues vessants estan molt relacionades. Per això sense més demora, he desat el text que m'ha enviat mon padrí per tal que tothom puga llegir-lo i comparar-lo amb el de Quintilià. Sense cap dubte, la cultura ix enriquida d'aquesta mena d'actes desinteressats, perquè crea lligams i apropa diferents àmbits d'estudi.

Pere Joan Nunyes, hel·lenista i catedràtic, als seus deixebles

València o Barcelona, sense data

L'estudiar i apendre és obra particular d'hòmens, i així no pot ser perfecta sens prudència i discreció. La prudència té en si tres parts: memòria del passat, intel·ligència del que tenim present i entre mans, i proveir al devenidor.

La memòria del passat o del que havem après, ab ninguna cosa se conserva tant i augmenta més que a l'ensenyar a altri lo que sabeu; i l'ensenyar a altri pot ser en tres maneres: o al que sap menys que vós, o al que és igual, o en presència dels que saben més que vós.

Al que sap menys li haveu d'amostrar tot lo que sabeu de pura afecció i per honra, i no per interés algú.

Davant los iguals haveu d'ensenyar de tal manera que tots ells vos sien jutges del que direu i ho prengau en paciència. Però en presència del que sap més és lo més perfet en ensenyar.

La intel·ligència del que teniu entre mans és en dos maneres: o estudiar per vós mateix o aprenent d'altri.

L'estudiar per vós mateix és més útil que l'apendre d'altri. Però estudiar per si mateix fa entendre la cosa en llegir-la en llibres correctes i emendats com són, dels llatins d'estampa, de Platino o Paulo Manuci; dels grecs d'estampa, d'Enric Esteve. I s'ha de llegir lo lloc moltes vegades i sempre ab gran atenció; i si teniu dubte en la intel·ligència d'ell, acudir als comentaris i vocabularis. Però, sobretot, procurar d'assegurar-se de la intenció que té l'autor i quin orde seguix...

L'altra manera d'entendre és oint del mestre; en eixa convé lo primer de tot tenir afecció al mestre; però no de tal manera que la passió vos destorbe vòstron estudi. Tenir-li gran atenció, i les coses que no entendreu feu que les declare en vulgar i ab exemples d'altres facultats o coses que tingau notícia. És menester, del llibre que haveu d'oir, passar-lo algunes vegades tot ans que us lo lligen, en la llengua que més ho podreu entendre; i (a) cada lliçó que haveu d'oir, anar-hi proveït de vostra casa, esforçant a entendre lo que poreu per vós mateix, i, sobretot, tenir en compte en los autors que llig lo mestre i seguix, i en les diligències que ell hi fa, per a que procureu de proveir-vos en les lliçons cada dia, de tal manera que vingau a avivar-hi la diligència.

Per a la intel·ligència que teniu entre mans i memòria del passat, importa molt l'exercici com és, en grec i llatí, traduir cada dia un tros d'una llengua en altra; i per aprendre molt de la llengua, és lo millor prendre traduccions a la lletra. I sobre totes traduccions que trobareu fetes, demanar-ho a altri: ¿a esta fórmula, ab esta llengua, quina cosa i fórmula li respondrà l'altra?

Per a no perdre temps, se fa estudiant en pocs llibres i bons, i sempre la ploma en la mà; i mai notant al marge, sinó ab un cartapàs (les notes) remeses. I des del primer dia, tenir un llibre blanc partit per matèries del que pensau que algun dia haureu de menester, i sempre tenint aquell davant, anant reduint en aquell lo que us vindrà a propòsit...; i com llegireu una cosa notable en un altre (llibre) que us puga servir, fer un senyal o remesa d'aquell tal autor.

EPISTOLARI DEL RENAIXEMENT, 2 , Clàssics Albatros

GOLFUS LATINUS IN TARRACONE, UBI VER AETERNUM EST

2007-12-11T21:23:00.001+01:00

El passat pont vaig estar durant dos dies a la ciutat de Tarragona, "capital" de món romà durant l'estada de Octavi August (27-25 a.C.). Plini el Vell la defineix com a Opus Scipionum a la seva Naturalis Historia 3,21,5. Car, fou al segle III a.C, durant la Segona Guerra Púnica (218-201 a.C), quan el general Gneu Corneli Escipió ocupà amb les seves legions el territori i establí una base militar i logística contra el cartaginesos al costat d'una antic poblat ibèric. La ciutat experimentà un creixement quan fou elevada per Octavi August a la categoria de capital de la provincia Hispania Citerioris al segle I a.C., ja que, d'acord amb la seva nova categoria, s'inicià un programa d'obres públiques per a les seves necessitats administratives, polítiques i religioses. Durant l'Imperi, Tarraco gaudí d'una notable prosperitat i fou visitada pels emperadors Adrià (123-124 d.C.), el qual sembla que la definí com a civitas ubi ver aeternum est ("ciutat on la primavera és eterna"), i Septimi Sever (178 d.C). No obstant això, com a conseqüència de la crisi del segle III d.C. Tarraco començà una etapa de recessió i decadència. Per això, a finals del segle III i al llarg del segle IV, no sols s'abandonaren edificis com el Fòrum o el Teatre, sinó que també l'establiment del cristianisme provocà la reutilització dels espais fins aleshores pagans amb finalitats religioses cristianes, administratives etc. Quan l'Imperi Romà d'Occident caigué l'any 476 d.C., Tarragona perdé la categoria de capital de província i passà a formar part del regne visigot de Tolosa. No obstant això, continuà amb el seu paper religiós preponderant perquè era la seu del bisbe metropolità.
Un cop feta aquesta breu introducció, cal dir que la meva visita va incloure l'aqüeducte de Ferreres, la Torre dels Escipions i el Museu Arqueòlogic on vaig realitzar un exhaustiu recull fotogràfic de les principals peces que hi ha allí exposades amb la seva corresponent explicació. I, com a servei públic que és aquest blog, poc a poc aniré desant l'enllaç per tal de descarregar-les per a tot aquell que li puga interessar. Incorporaré també, quan puga, fotografies d'altres estades a la ciutat --com ara durant les jornades de Tarraco Viva al maig-- i desaré més material. A més a més, abans de concloure aquest article vull fer menció d'una notícia d'especial rellevància i és que la tenda Mosaic ha tancat les seves portes del Carrer Major. Sense entrar en els motius, indicaré que s'ha traslladat a la tenda del MNAT. No obstant això, a la seva pàgina web es pot consultar i demanar qualsevol cosa, per tant, que no patisca ningú.

LAPSUS DISCENTIUM : CACATA IN EXAMINIBUS

2007-12-11T20:51:00.000+01:00

¿Qué sería de nuestras vidas sin un poco de humor? Pues bien, este blog, como servicio público que es, inaugura para todos la sección de los "Errores de aprendices: Cagadas en los exámenes", con la que endulzaremos nuestro día a día. Esta primera entrega corresponde a la cosecha de diciembre del curso 2007-08 y cabe decir que son reproducciones fidedignas, incluidas faltas de ortografía, -- reales cien por cien, por mucho que cueste creer-- de respuestas de los alumnos, traducciones etc., de las asignaturas de Griego, Latín, Cultura Clásica y Alternativa a la Religión. Naturalmente, los autores de esta sección, Paco Triviño y Javier Marzal, preservarán en todo momento el anonimato de los autores de dichos patinajes mentales. A propósito de esto, cabe decir que los profesores de estos alumnos no se hacen responsables en modo alguno de la ignorancia mostrada y demostrada en semejantes comentarios.
Sin más dilación, pasemos a enumerar las cipotadas más notorias que ha habido este trimestre:
-- "Tucídides escribió la Guerra del Peloponeso en sus Historias. Se basaba en los hechos, en las causas anteriores y en las consecuencias o causas posteriores". Kant no lo hubiera dicho mejor. Pura filosofía del absurdo.
-- "El teatro se desarrollo gracias a Flavio Augusto que compuso obras como celebración de los ludi Romani como fin de la I Guerra Púnica". Latín II, El Teatro. ATENCIÓN SE HA ENCONTRADO UN NUEVO AUTOR DE LA LITERATURA ROMANA. (Resp.: Livio Andronico)
-- "Las fabulas de esta época son: Fabula cornata, fabula praetexta". Latín II, El Teatro. Prueba fehaciente de que en época romana existían ya los "cuernos". (Resp. Fabula coturnata)
-- "In dubio pro reo: en caso de duda a favor del recluta". Latín I. SEÑOR, SI SEÑOR!!! (Resp. a favor del acusado).
-- A la frase de Iustitia omnium domina et regina virtutum erit traducen "Toda la justicia de una señora y reina serà una virtud" y : "La justicia esta en toda la señora reina". ¿QUIÉN SERÁ ESTA REINA-SEÑORA: LETICIA, SOFÍA O ISABEL II?.
(Resp.: La justicia será ama de todas las cosas y reina de las virtudes.)
-- Menciona algunos utensilios de escritura de los romanos: "Papirus, tabla de cera, y boli que por un lado escribía y el otro borraba rascando la cera". MENUDA RALLADA (Resp.: punzón) Cultura Clásica.
--"Eneas perdio a Creusa su esposa, y cuando murió Eneas dejo dos hijos, Numitor y amulio. Numitor tuvo una hija, Rea Silvia de la cual se caso con Marte y engendró dos gemelos Romulo y Remo y Marte los abandono al río Tiber nada mas nacer." REVISIONISMO HISTÓRICO-MITOLÓGICO. (Cultura Clásica)
--Valoración personal de los contenidos de la asignatura: "En alternativa se aprende educación y la cultura de otros países como por ejemplo el país Indico y también la religión y la educación". ESCRITO POR ALGUIEN QUE PROCEDE DE ALLÍ. (Alternativa a la religión)

Docendo discitur

2007-12-04T17:28:00.000+01:00

Quina ha sigut la meva sorpresa quan remenant els apunts de llatí de l'institut, he trobat un text de Quintilià sobre els deures del professor. Hui que la pedagogia pareix que ha descobert la panacea sense que solucione gaire cosa, no hem d'oblidar que aquests mateixos problemes sobre l'educació també es van donar a l'Antigüitat. Un dels autors precisament que fou professor i a la vegada escriptor -- hui es produeix aquesta situació amb els qui fan teoria de la pedagogia?-- és Marcus Fabi Quintilià (Marcus Fabius Quintilianus + 96 ca. d.C.), hispà de naixement i primer professor de retòrica pagat amb fons públics. La seva obra Institutionis oratoriae libri XII és un manual d'aprenentatge per a l'orador, però també ens deleita amb passatges com l'educació de la canalla, el valor de la lectura de certs autors per a l'orador o el ja esmentat dels deures del professor, perquè tampoc hem d'oblidar que els professors tenim unes responsabilitats i, per això, no ens hem d'instal·lar en l'autocomplacència i la indolència.
En resum, quan aprendrem que sense Grècia i Roma no seríem qui som? Quan valorarem allò que tenim de clàssics? En la meva sincera opinió, crec que hem de tenir menys teoria pedagògica de despatx i més coneixements sobre el món clàssic. No obstant això, ahí va dedicada la meva traducció del text llatí de Quintilià a tots els pedagogs d'oficina -- als quals recordaria també la frase de docendo discitur--:

Sumat igitur ante omnia parentis erga discipulos suos animum, ac succedere se in eorum locum a quibus sibi liberi tradantur existimet. Ipse nec habeat uitia nec ferat. Non austeritas eius tristis, non dissoluta sit comitas, ne inde odium, hinc contemptus oriatur. Plurimus ei de honesto ac bono sermo sit: nam quo saepius monuerit, hoc rarius castigabit; minime iracundus, nec tamen eorum quae emendanda erunt dissimulator, simplex in docendo, patiens laboris, adsiduus potius quam inmodicus. Interrogantibus libenter respondeat, non interrogantes percontetur ultro. In laudandis discipulorum dictionibus nec malignus nec effusus, quia res altera taedium laboris, altera securitatem parit. In emendando quae corrigenda erunt non acerbus minimeque contumeliosus; nam id quidem multos a proposito studendi fugat, quod quidam sic obiurgant quasi oderint. Ipse aliquid, immo multa cotidie dicat quae secum auditores referant. Licet enim satis exemplorum ad imitandum ex lectione suppeditet, tamen uiua illa, ut dicitur, uox alit plenius, praecipueque praeceptoris quem discipuli, si modo recte sunt instituti, et amant et uerentur. Vix autem dici potest quanto libentius imitemur eos quibus fauemus.

Quintiliano, Institutiones oratoriae, 2.2.4-8

"Per tant, prenga davant tots els assumptes el caràcter d'un pare enfront dels seus deixebles, i pense que es troba en el lloc d'aquestos, els fills dels quals li han sigut confiats. Ell, per la seva part, no tinga flaqueses ni les permitisca. No siga el seu rigor adust ni l'afabilitat indolent. Tinga una abundant conversa sobre allò honest i convenient: car, com més sovint els advertisca, més rarament els punirà; enfurismat el menys possible, no obstant això, no siga encobridor d'allò que s'haurà d'esmenar; (siga) avesat al treball, diligent millor que no pas desmesurat. Responga de bon grat als qui pregunten, faça preguntes, en canvi, a aquells que no les fan. En els enraonaments que cal lloar dels alumnes, no siga parc ni exagerat, atés que la primera genera l'enuig al treball, i la segona indiferència. A l'hora de corregir les coses que s'hauran d'esmenar, no siga dur ni molt menys insolent; car, fa fugir a molts de la seva intenció d'estudiar el fet que alguns els reprenen d'aquesta manera com si els hagen odiat. Ell, per la seva part, diga quelcom, més ben dit moltes coses, cada dia, les quals els seus deixebles puguen dur-se-les amb ells. En efecte, encara que proveisca suficients exemples procedents de la lectura per tal d'imitar-los, no obstant això, aquella viva veu, com es diu, nodreix més íntegrament, i sobretot la del professor al qual els seus alumnes, si de debó han estat ensenyats com cal, no sols estimen sinó que també respecten. Tanmateix, amb dificultats pot mencionar-se quant més imitem de bon grat als qui fem costat."

Traducció de Javier Marzal Anglés (I.E.S. Ramón Cid de Benicarló)

Properci: poesia, sintaxi i mètrica.

2007-12-03T17:32:00.000+01:00

Sext Properci (Sextus Propertius 50-15 ca. a.C) va nàixer Assís dintre d'una família benestant. El poeta conta a les seves elegies algunes coses de la seva vida enmig dels molts i turbulents sentiments amorosos que el dominaren. Gràcies a les seves referències sabem que fou víctima de les redistribucions de terres arrel de la Guerra de Perugia per part dels triumvirs. Un cop a Roma va tenir molta vinculació amb el cercle cultural del protector Mecenes, a l'hora que també s'enamorà d'una tal Hòstia, la immortal Cynthia dels seus poemes: un amor i un desamor narrat en clau poètica al llarg de la tota la seva obra. No obstant això i per això, hi ha poemes també d'exaltació nacionalista en favor de les reformes propugnades per August. Una sola destinatària dels seus carmina -- Cynthia prima fuit, Cynthia finis erit, I, 12, 20-- i un abundant repertori de mitologia són les diferències --entre d'altes-- que hi ha amb l'altre gran poeta del moment, Tibul.
El problema de la sintaxi em fou presentat pel meu professor de Grec i ara company en la tasca docent, Paco Triviño. I, és clar, la vena filològica que ens corre per tot el cos va fer que ens posarem a pensar sobre aquesta qüestió. Per això, un cop feta la corresponent introducció sobre Properci, comentaré tot seguit els versos de l'elegia que presenten la dificultat sintàctica, encara que no gaire, als quals, si no es presta un poc de cura, pot passar desapercebuda aquesta qüestió. Els versos, la referència dels quals és I, 19, 13-14, són els següents: Illic formosae veniant chorus heroinae,// quas dedit Arguivis Dardana praeda viris.
En primer lloc, cal localitzar el problema en qüestió: chorus, nom de la segona declinació -- no pot ser de la quarta perquè els diccionaris ho desmenteixen-- que está en nominatiu singular i és, teòricament, el subjecte del verb veniant. A més a més, tenim formosae heroinae que no pot ser genitiu ni datiu singular perquè després a l'oració de relatiu tenim quas, l'antecedent de la qual és precisament formosae heroinae. Per tant, aquest sintagma és nominatiu plural. A més a més, cal dir que l'aparat crític de l'edició de Alma mater no aporta gaire informació sobre aquest assumpte, atés que només posa la variant veniat per a veniant, amb la qual cosa tornaríem a fer la mateixa pregunta: com pot tenir un verb en plural -- o singular si fem cas de l'aparat crític-- un nominatiu --subjecte?-- en singular i un altre nominatiu en plural ?
Un cop en aquest punt, cal mirar en primer lloc les traduccions que tenim. Per la seva part, l'edició de Alma Mater a càrrec de els professors Antonio Tovar i Maria T. Belfiore fa la següent traducció: "Hasta allí podrían venir las bellas heroínas que dió el despojo de Troya a los héroes argivos". Una traducció on es pot comprovar que el chorus està omés. No obstant això, una versió més fidel a l'original llatí és la que proposa el professor Antonio Ramírez Verger a l'editorial Gredos: "Allí lleguen a coro las hermosas heroínas, las que el botín de Troya entregó a los héroes griegos". Aquesta traducció va encendre tots els llums per tal de resoldre el problema. En efecte, chorus com a complement predicatiu del subjecte que seria formosae heroinae, interpretació que quadra a la perfecció amb l'edició crítica de "Alma Mater perquè no posa comes -- i un complement predicatiu no les necessita--a chorus.

Ara bé, el professor Ricardo Hernández de la Universitat de València, després d'haver-li consultat aquesta qüestió purament filològica per la meva part, em va suggerir una altra interpretació: chorus subjecte per concordança ad sensum de veniant, atés que és un nom que representa una col·lectivitat, i aposició formosae heroinae. També es pot invertir aquest raonament, formosae heroinae com a subjecte i aposició chorus. No obstant això, aquesta darrera interpretació sí que plantejaria un problema d'edició textual que és el següent: llavors chorus hauria d'anar entre comes. Val a dir que l'edició del text d'una obra clàssica és interpretació purament personal de cada editor.
Tanmateix, si hem cregut que el problema ja estava resolt, ens equivoquem perquè falta l'escansió mètrica peculiar d'aquest vers ja de per si enrevessat. L'escansió d'aquest dístic elegíac --hexàmetre més pentàmetre, recordem-- és la següent: --/--/- vv/-vv/--/--//-vv/--/-/-vv/-vv/-. La cesura és a l'hexàmetre la pentemímera -- també pot ser la heptemímera--, i al pentàmetre. I al pentàmetre la pentemímera. Però la pregunta, que encara no he resolt, és: ¿per què el cinqué peu, el qual serveix per a marcar el ritme i per això sol estar gairebé sempre en dàctil, aquí es troba en espondeu, en un poema on, a més, la realització d'aquest peu en la resta dels versos és dàctil?
Com es pot veure, la filologia és immensa, encara que sovint es perd en discusions bizantines com aquesta. No obstant això i per això precisament, és tant important la cultura grecorromana i el seu llegat, perquè d'una paraula, d'un vers podem traure rius de tinta.

Petra, una de les set meravelles contemporànies

2007-12-01T20:33:00.000+01:00

Molts són els viatgers que s'han quedat fascinats amb la visió de meravelles arquitectòniques, com ara la piràmide de Gizé o el Taj Mahal, entre moltes altres. Afortunadament, disposem d'uns monuments tots plegats que han sigut i són el màxim exponent de la capacitat artística i tècnica de la humanitat. Per contra, malauradament, una part d'ells no s'han conservat i només queda el seu nom i la seva fama al llarg dels segles, com ara el Colós de Rodes o els Jardins colgants de Babilònia -- aquesta última fou realitat o ficció literària?--.
Gairebé amb tota seguretat, la major part de la gent ha sentit a dir l'expressió "les set meravelles de la humanitat". En efecte, aquest és un cànon elaborat per autors grecs --com no podia ser d'altra manera--, concretament, segons la tradició per Antípatro de Sidó (125 a.C) o bé Antrípatro de Tessalònica (entre 20 a.C. i 20 d.C.), entre molts d'altres que elaboraren llistats pareguts. I, per què el número set? Pareix ser que la influència del número set provenia de Babilònia, encara que no és aquest número exclusiu de cap cultura, atés que, per exemple, a la Bíblia ja tenia la seva importància. No obstant això, per a l'Escola de Pitàgores el número més important era no el set sinó el cinc, encara que reconeixien el set com a expressió de la totalitat de les coses, de l'univers. D'aquesta manera, tenim, per exemple, els Set Savis de Grècia, els Set contra Tebes o el cànon artístic de set caps. Siga com siga, es va confeccionar un llistat de set meravelles dignes de ser visitades que a grans trets -- és a dir, sense discusions bizantines o filològiques-- és el següent:
1. Piràmide de Gizé.
2. Els Jardins colgants de Babilònia.
3. El Temple d'Àrtemis.
4. Estàtua de Zeus a Olímpia.
5. El Mausoleu d'Halicarnàs.
6. El Colós de Rodes.
7. Far d'Alexandria.

Doncs bé, fora d'aquest --injust-- cànon clàssic, però no contemporani, de les set meravelles de l'Antigüita t, hi ha la ciutat de Petra, situada actualment en Jordània, la qual segurament molts tindran a la memòria amb aquelles escenes finals de la pel·lícula Indiana Jones i l'última croada. A banda d'aquesta popular pel·lícula, podem trobar un vídeo de la ciutat de Petra --fent clic aquí-- que cap amant de la cultura pot perdre's.
Ja per concloure l'article, esmentaré breument la història de la ciutat, encara que es pot trobar informació més ampliada en qualsevol enciclopèdia: Petra, situada en una cruïlla comercial, fou la pròspera capital del Regne dels Nabateus fins que fou incorporada a l'Imperi Romà per Pompeu el Gran, al segle I a.C. Malgrat i gràcies a aquest fet, Petra continuà amb la seva importància comercial fins que l'any 551 d.C. un terratrèmol la destruí gairebé per complet. Aleshores, a causa d'aquesta catàstrofe i també a causa del canvi de les rutes comercials, la ciutat fou abandonada i no es tornà a repoblar. Actualment, forma part tant del patrimoni de la Unesco com del reduït llistat no oficial de les set meravelles del món de l'actualitat.

P.D.: Vull agrair la seva col·laboració a Xema Abasolo, professor de Matemàtiques de l'I.E.S. Ramon Cid, en la qüestió dels números.

EXPOSICIÓN S.P.Q.R

2007-11-27T22:14:00.000+01:00

Definitivamente, el Imperio Romano ha invadido Madrid y la Red con la inauguración de la exposición Senatus Populusque Romanus. A los medios radiofónicos, periódisticos y televisivos se ha sumado ahora Internet con la página web oficial de la exposición, en la cual podemos obtener tanto un plano del museo como una breve descripción de cada una de las temáticas en las que está divida la sala. Además, por otro lado podemos obtener información útil sobre el precio de las entradas y descuentos, horarios y, sobre todo, con qué medios podemos contar para llegar hasta allí con transporte público.
En definitiva, unos datos que sin duda resultarán muy provechosos para todos aquellos que quieran organizar tanto una excursión con los alumnos como para aquellos eruditos que vayan por cuenta propia, en la cual se podría aprovechar también hasta finales de febrero para ver la exposición sobre las Fábulas de Velázquez que organiza el Museo del Prado.

Beowulf, la película

2007-11-24T20:22:00.001+01:00

Os preguntaréis, ¿qué es eso de Beowulf? Pues Beowulf es el héroe protagonista de un poema épico anglosajón. El poema no posee título y se le ha dado el nombre de Beowulf, consta de 3.182 versos y narra la vida de Beowulf que transcurre en los siglos V y VI d. C. El poema se divide en dos grandes partes, la primera es la juventud de Beowulf hasta que da muerte al temible gigante Grendel, y la segunda es la etapa en la que es rey de los gautas, (un pueblo germano que habitó el sur de Suecia), hasta morir en el combate contra un dragón.

La recién estrenada película recoge la historia desde que el pueblo de Herot está atemorizado por los ataques de Grendel, donde llega Beowulf y lo derrota, hasta el fin de los días de Beowulf. Aparentemente, la película, que está toda realizada por ordenador con unos muy buenos gráficos, se muestra fiel a la leyenda. A pesar de haber sido realizada por ordenador, han participado actores reales. El reparto de los actores ha sido: Ray Winstone, Crispin Glover, Angelina Jolie, Anthony Hopkins, Robin Wright Penn, John Malkovich, Brendan Gleeson y Alison Lohman. La película ha sido dirigida por Robert Zemeckis y ha contado con una muy buena música del compositor Alan Silvestri. La productora ha sido Warnner Bros.

En cuanto a la mitología se puede decir que Beowulf entra dentro del clásico arquetipo de héroe fuerte, orgulloso, carismático, etc. Con lo que comparte similitudes con otros héroes conocidos como Hércules. Durante la película se mencionan varios nombres de dioses, como Odín, el principal dios de la mitología escandinava, deidad de la sabiduría; Thor, hijo de Odín y dios del trueno; Ragnarok, nombre que se le daba al Apocalipsis nórdico, la batalla final. (Resultaría a la vez que costoso, muy tentador relacionar la mitología nórdica con la mitología clásica, aunque por ahora dejémoslo en unas breves pinceladas no comprometedoras).

En resumen, la película está bastante bien aunque tampoco es la mejor que se haya hecho.

Enlace oficial de la película:

http://www.beowulfmovie.com/