DE CATILINAE CONIURATIONE
NAM VIRTUS CLARA AETERNAQUE HABETUR. (...) SED MULTI MORTALES, DEDITI VENTRI ATQUE SOMNO, INDOCTI INCULTIQUE VITAM SICUTI PEREGRINANTES TRANSIERE.

diumenge, 16 de desembre de 2007

Disco ut doceam: resposta a Docendo discitur


No hi ha millor agraïment que aquell que fa un lector quan envia els seus comentaris, però en aquest cas, a més a més, Joan Gregori Albiol, professor de Llengua i Literatura Catalana --i mon padrí--, ha tingut l'amabilitat d'enviar un text de l'humanista valencià Pere Joan Nunyes que guarda relació amb la traducció de Quintilià sobre els deures del professor. Car, ell, igual que altres contemporanis seus es dedicaren a difondre els clàssics. Tanmateix, aquest text tracta més aviat dels consells que ha seguir l'alumne quan estudia, que no pas de les funcions del professor, encara que totes dues vessants estan molt relacionades. Per això sense més demora, he desat el text que m'ha enviat mon padrí per tal que tothom puga llegir-lo i comparar-lo amb el de Quintilià. Sense cap dubte, la cultura ix enriquida d'aquesta mena d'actes desinteressats, perquè crea lligams i apropa diferents àmbits d'estudi.

Pere Joan Nunyes, hel·lenista i catedràtic, als seus deixebles



València o Barcelona, sense data



L'estudiar i apendre és obra particular d'hòmens, i així no pot ser perfecta sens prudència i discreció. La prudència té en si tres parts: memòria del passat, intel·ligència del que tenim present i entre mans, i proveir al devenidor.

La memòria del passat o del que havem après, ab ninguna cosa se conserva tant i augmenta més que a l'ensenyar a altri lo que sabeu; i l'ensenyar a altri pot ser en tres maneres: o al que sap menys que vós, o al que és igual, o en presència dels que saben més que vós.

Al que sap menys li haveu d'amostrar tot lo que sabeu de pura afecció i per honra, i no per interés algú.

Davant los iguals haveu d'ensenyar de tal manera que tots ells vos sien jutges del que direu i ho prengau en paciència. Però en presència del que sap més és lo més perfet en ensenyar.

La intel·ligència del que teniu entre mans és en dos maneres: o estudiar per vós mateix o aprenent d'altri.

L'estudiar per vós mateix és més útil que l'apendre d'altri. Però estudiar per si mateix fa entendre la cosa en llegir-la en llibres correctes i emendats com són, dels llatins d'estampa, de Platino o Paulo Manuci; dels grecs d'estampa, d'Enric Esteve. I s'ha de llegir lo lloc moltes vegades i sempre ab gran atenció; i si teniu dubte en la intel·ligència d'ell, acudir als comentaris i vocabularis. Però, sobretot, procurar d'assegurar-se de la intenció que té l'autor i quin orde seguix...

L'altra manera d'entendre és oint del mestre; en eixa convé lo primer de tot tenir afecció al mestre; però no de tal manera que la passió vos destorbe vòstron estudi. Tenir-li gran atenció, i les coses que no entendreu feu que les declare en vulgar i ab exemples d'altres facultats o coses que tingau notícia. És menester, del llibre que haveu d'oir, passar-lo algunes vegades tot ans que us lo lligen, en la llengua que més ho podreu entendre; i (a) cada lliçó que haveu d'oir, anar-hi proveït de vostra casa, esforçant a entendre lo que poreu per vós mateix, i, sobretot, tenir en compte en los autors que llig lo mestre i seguix, i en les diligències que ell hi fa, per a que procureu de proveir-vos en les lliçons cada dia, de tal manera que vingau a avivar-hi la diligència.


Per a la intel·ligència que teniu entre mans i memòria del passat, importa molt l'exercici com és, en grec i llatí, traduir cada dia un tros d'una llengua en altra; i per aprendre molt de la llengua, és lo millor prendre traduccions a la lletra. I sobre totes traduccions que trobareu fetes, demanar-ho a altri: ¿a esta fórmula, ab esta llengua, quina cosa i fórmula li respondrà l'altra?

Per a no perdre temps, se fa estudiant en pocs llibres i bons, i sempre la ploma en la mà; i mai notant al marge, sinó ab un cartapàs (les notes) remeses. I des del primer dia, tenir un llibre blanc partit per matèries del que pensau que algun dia haureu de menester, i sempre tenint aquell davant, anant reduint en aquell lo que us vindrà a propòsit...; i com llegireu una cosa notable en un altre (llibre) que us puga servir, fer un senyal o remesa d'aquell tal autor.


EPISTOLARI DEL RENAIXEMENT, 2 , Clàssics Albatros