DE CATILINAE CONIURATIONE
NAM VIRTUS CLARA AETERNAQUE HABETUR. (...) SED MULTI MORTALES, DEDITI VENTRI ATQUE SOMNO, INDOCTI INCULTIQUE VITAM SICUTI PEREGRINANTES TRANSIERE.

sábado, 7 de noviembre de 2009

LAPSUS DISCENTIUM: CACATA IN EXAMINIBUS


Ha començat el nou curs de llatí a Vinaròs i, com no podia ser d'altra manera, amb els exàmens he de reobrir la secció dels Cacata. Clar, encara que siguen de (pseudo)"capital" de comarca, els vinarosencs i vinarosenques del I.E.S. Leopoldo Querol no han volgut ser menys que els "esforçats" estudiants de llatí de Benicarló, caput mundi, del curs passat de l'I.E.S. Ramón Cid. Aquí teniu les millors respostes del primer parcial.

Segon de Batxillerat. (5-11-09)
Pregunta de literatura: Èpica llatina.
"Junco escribió de Bello Godiano y de Bello Gothico" Godiano? Clar, de "Godi" més "ano". L'obra anirà, per tant, sobre el cul de Godi. I Junco? dels que creixen en zones humides, no? Resposta: Juvenco y de Bello Gildonico
"Publio Pepino Estacio" Pepino? Si es que no pensen en altra cosa que en paraules amb connotació sexual!
Resposta: Papinio Estacio
Tradueix i analitza el següent text de Cèsar: Hic locus aequum fere spatium a castris Ariovisti et Caesaris aberat (Traducció: Aquest lloc distava dels campaments d'Ariovist i de Cèsar una distància gairebé igual)
Resposta: "Este lloc llis havia estat la majoria lloc de campaments d'Ariovist i Cèsar". Eiiiinnnngg?? Les seves neurones sí que "llissen".

Primer de Batxillerat 4-11-09
Analitza i tradueix la següent oració: Dux pacem cum inimicis non facit et cum multis militibus urbem oppugnabat. (Traducció: El general no fa la pau amb els enemics i amb molts soldats atacava la ciutat.)
"¡General! no haga la paz con los enemigos." ¡Oído cocina! Espartans, tots a la guerra! Auuu, auuu, auuuu!
"Dios ataca a sus enemigos, no les hace..." No sabrem mai què els fa déu: hi ha una llacuna al text ( i a la seva ment)

Contesta breument les següents preguntes:
Fes el resum del destí de Roma que hi ha al text de l'Eneida I, 254-282.
"Quan el hijo de Eneas fue con su hermano a fundar la ciudad de Roma pero como habia sido destrozada uno la fundo y al otro hermano se fue a otra ciudad para fundar-la pero despues el hermano que se fue volvio y mato a su hermano." Lo que está destrozado es mi corazón al ver semajante esperpento.

"Romulo preparó unos juegos que estavan invitados todos los pueblos vecinons. No havian mujeres: el rapto de las Savinas. Hubo una batalla pero ellas se pusieron en medio de ella y la pararon. Fundaron una aliança (753 a.C)" Sí, la primera Aliança de "Civilissassiones", ja veus tu!

"Venus se quedó embarazada y dijo que se había quedado embarazada de Marte, tuvo dos gemelos, Remo y Rómulo, los tiraron al río y una loba los amamanto durante un tiempo, Cuando se hicieron grandes fueron a hacer la ciudad de Roma, Al final la hizo Rómulo porque mataron a Remo" ¿vosotros qué queréis hacer de mayores? Yo lo tengo clarísmo: hacer mi propia ciudad de Roma! Y no era Venus la que se quedó embarazada sino Rea Silvia: ¡qué no te enteras Contreras!

"Los descendientes de Eneas fundaron una Ciudad Roma, aunque la diosa Juia odie a los troyanos" ¡Qué suerte ser benicarlando y no troyano, porque la gran, omnipotente, y famosísima diosa Juia me odiaría!

"Su hijo Ascanio fundaría su propia ciudad, Alba Longa. Aun con el desapollo i rechazo de la diosa Juno, que odiaba a los troyanos". Supongo que el desapollo consistirá en coger un pollo y deshacerlo. Pobre pollo: ¡qué palabra tan cruel!

"Anquises y Venus tuvieron un hijo que era Eneas, este se caso con Cresia y tuvieron un hijo Amulio. Eneas y su esposa huyeron porque los griegos atacaban troya, su esposa murió por el camino, al llegar a un pueblo Eneas se encontro a Lavinia y se casaron. Pero Eneas le abandono porque estaba obligado por los dioses a fundar una ciudad y fundó la ciudad de Lavinio, cuando murió Amulio siguió sus pasos y fundo la ciudad de Alba Longa. Pasaron 300 apox. Y llego Numitor. A numitor su hermano lo deseredo (Numitor era el rey) y el hermano de Numitor mandó a su hija a hacerse vestral, esta dice que fue forzada por el dios Marte. La hija de Numitor tuvo dos hijos Romulo y Remo" ¿Por dónde empezar? ¿Con Creisa y su amuliano hijo? ¿o por el hecho de que Eneas no guardara luto ni nada por su esposa y que se casara con la primera pueblerina travesti que encontró para luego abandonarla por mandato divino? O lo que es peor, ¿qué cuando su amuliano vástago murió él lo celebró fundando una ciudad? Este hombre, Eneas, no tiene corazón ni piedad por su familia. O ¿qué decir del hermano de Numitor y su intención de convertir en VESTRAL (sine lapsu calami) a su sobrina? ¡TERRORÍFICO TODO!









lunes, 5 de octubre de 2009

El rapto de las Sabinas en 3000 piezas


He aquí la historia de la lucha por la supervivencia de un pueblo: el Rapto de las Sabinas. Como Roma, allá por los tiempos legendarios de Rómulo, no tenía suficientes mujeres para engendrar suficientes ciudadanos-soldados y ninguno de sus pueblos vecinos quería enviar a sus hijas en edad casadera, el hijo de Marte y de Rea Silvia se armó de paciencia, decidió organizar unos juegos e invitó a los pueblos vecinos. En efecto, ¿qué mejor manera de pasar el día juntos que compitiendo en unas pruebas en honor del dios Neptuno? Así que los despreocupados sabinos acudieron con sus esposas e hijas al evento. No obstante, a una señal del belicoso y pérfido Rómulo los romanos se lanzaron a secuestrar a las mujeres, cada uno la que más se le antojase. Y así fue como la estipe romana, unde genus latinum, se pudo perpetuar. Ahora bien, no iba a ser fácil, ya que los despechados maridos y los padres ultrajados se lanzaron a una lucha sin cuartel contra los romanos. Y es esta escena la que representa el cuadro de Jacques-Louis David: a la izquierda Tito Tacio, el rey de los sabinos; a la derecha Rómulo. Además, como se puede apreciar en el cuadro, la valentía y sutileza femenina permitió que ambos bandos se reconciliaran, ya que, por un lado, perderían a padres y hermanos y, por el otro, a sus nuevos maridos e hijos.
Este es el puzzle de 3000 piezas que haré y enmarcaré, de nuevo. El primer puzzle lo hice en cinco meses y medio, después de superar diversos avatares organizativos. Ahora tiene su sede orgulloso e imponente --con unas medidas de 121 x 80 cm.-- en el Departamento de Griego y Latín del I.E.S. Ramón Cid para deleite de alumnos y profesores , gracias a una donación desinteresada del firmante de este artículo. No obstante, este segundo puzzle lo guardaré para mi colección particular, pues tengo en mente terminar unos cuantos más de temática clásica -- como no podía ser de otro modo en mi-.

viernes, 2 de octubre de 2009

IMPOSSIBLE IS NOTHING, BY MARIA



Qui pensa que no es pot aprendre llatí en dos mesos i mig? qui creu que el llatí és "difícil"? Però sobre tot, qui no creu en la capacitat de treball de una persona? Això és el que ha passat aquest estiu.
Ara vull dedicar un homenatge a Maria Peiró Anglés -- no som família, pareix--que va decidir fer llatí de segon de Batxillerat sense haver cursat el llatí de primer, perquè havia escollit l'opció científica. Va ser al juny quan va vindre a demanar-me ajuda: a veure si jo coneixia algú que fes repàs de llatí a l'estiu, perquè ella volia fer això i estava resolta de totes totes a fer-ho. Jo vaig dubtar al començament, perquè no faig classes de repàs. Únicament, faig classes a aquelles persones que mostren un interés sincer pel llatí i una ferma voluntat de treball. Per això, jo no faig pagar per les meves classes de repàs: això sí, escullo a l'alumne d'acord amb aquestes premises. Però com ella va insistir i molt, vaig plantejar-me la possibilitat de fer-li classe jo a l'estiu: en dos mesos i escacs impartir vuit mesos de coneixements de llatí. Tot un repte!! No obstant això, no fou aquest el motiu pel qual jo vaig acceptar fer-li classes de repàs. El meu motiu fou ajudar a algú que ho necessitava, i a algú que estava resolt a fer aquest sacrifici. Això ben val l'esforç, no creieu?
Tal volta siga un "stultus", però és la meva manera de funcionar. Durant el mes de juliol --crec recordar a partir del 7 de juliol-- vam començar les classes particulars, cinc dies a la setmana, durant hora i mitja gairebé. I sí, feia els deures, estudiava -- recordo en estiu--, s'interessava pel llatí, no defallia. Vam avançar molt en poc de temps. Jo a més de llengua intentava que tingués coneixement de més coses de la cultura romana: explicava ancècdotes i historietes. Però a l'agost ella marxava 15 dies a Anglaterra i jo feia el mateix a Turquia. Què fer? Manar-li deures, sí, però sabia que seria pràcticament impossible que els fes. Vam tornar i durant la setmana de festes patronals vam estar fent llatí per la vesprada de dilluns a divendres. Us ho podeu creure? Doncs, és veritat! I quan va començar el curs ja haviem donat pràcticament tot lo de primer ,fins les oracions subordinades: i jo ho dono tot, creieu-me.
La segona setmana de curs, Maria tenia el mateix nivell que els seus companys que havien fet llatí durant tot un curs. I més que ells, perquè ho tenia més fresc! I li vaig posar un examen de Cèsar, La Guerra Civil, gens fàcil, i me'l va traduir bé, això sí amb molt d'esforç, però més enllà del que hom pot demanar.
Vaig informar el professor de llatí del Ramon Cid i li vaig passar un informe amb allò que havia fet Maria i no es va dixar de sorprendre's d'allò que havia aconseguit. Però qui estava orgullós fins més no poder era jo: enteneu perquè els diners no ho són tot a la vida? Quina satisfacció més gran que he tingut amb ella! Quina capacitat de sacrifici admirable! I no us enganyeu, ha sigut ELLA qui ha fet aquesta missió impossible realitat: la seva tenacitat, valentia, intel·ligència, treball... La seva recompensa: aconseguir tindre un nivell de llatí per a segon de Batxillerat més que acceptable; la meva: la satisfacció d'haver-la tingut i ajudat i que conega la llengua llatina!
No vull dir que el llatí és tan fàcil que es pot aprendre en dos mesos i mig: pregunteu-li a Maria! Però sí que dic que una persona amb una voluntat a prova de foc pot fer els seus somnis realitat!
Enhorabona, Maria! L'única cosa que lamento és no estar enguany gaudint de vosaltres al Ramon Cid!
ÉS AQUESTA LA HISTÒRIA D'UN IMPOSSIBLE FET REALITAT! US DESAFIO A QUÈ FEU MÉS QUE ELLA!
Pd: Com no puc trobar-los a faltar amb uns alumnes així? Que m'han patit d'allò més i que a sobre responen d'aquesta manera? Com no puc posar-me a plorar de l'emoció quan em diuen que em troben a faltar, encara que estan en molt bones mans?

Pd II: El símbol de Nike és el de V de Victoria i el mateix nom, niké, vol dir en grec "victòria". A tu va dedicada! Però aquest triomf comporta el no desaprofitar-lo! jajajaja, és aquest el pagament que espero!

miércoles, 30 de septiembre de 2009

Golfus Latinus dixit: REDIBO!


Comença el nou curs sempre carregat de bons propòsits, però enguany no serà el mateix. Tinc la mateixa capacitat de treball i il·lusió per la meva vocació-professió, però el cor es lamenta enormement d'una gran pèrdua. Per imperatiu legal he de marxar a Vinaròs, terra inhòspita, a l'institut Leopoldo Querol. Per això, Què serà ara dels meus alumnes? Qui els el dirà de bon matí amb veu potent: BOOON DIAAAA! AÇÒ ÉS LLAAAAATÍ!?Qui els contarà acudits entre frase i frase? Qui es posarà amb el senyor Lores? Qui tindrà adjudicada l'etimologia? No m'imagino altra com Maria fent aquesta tasca. Qui, com Àngel, em preguntarà aspectes de la cultura grecorromana perquè té interés? Sé que estan en bones mans, però no els veuré aprovar segon de batxillerat i no els veuré superar la selectivitat. I això m'ompli de tristesa.
Han sigut molt bons alumnes i han soportat durant tot un curs el meu rigor, la meva ira, els meus deures infinits -- també les meves bromes, és clar-- etc. Però estic molt orgullós d'ells, de TOTS els que han passat a segon de Batxillerat.
I què dir d'aquells que estan a primer? Del xarraire Alex, que reia de tot i de tots? Recordeu les perreries que li feiem? o de la sempre correcta Laia? o de Daniela i la seva supermelena? Tal volta, ens puguem tornar a veure a segon. Qui sap?
Tampoc vull oblidar-me de Miguel, que si haguera dedicat el seu talent per als acudits a estudiar un poc més, estaria ara a la universitat. O d'Imanol, que vaig aconseguir que contara un acudit, si, heu llegit bé, CONTARA un acudit a classe! O d'Alejandro, i el seu talent per a la pintura, la música i tantes altres coses! O de la menuda Anais, que al final es va proposar en serio aprendre llatí i ho va fer molt bé. L'única que va tindre la gosadia de traduir en juny el text de Sal·lusti!

Tal volta sóc un sentimental, i li concedeixo massa importància a les coses. Però els de clàssiques en general tenim això, que arribem als alumnes més que qualsevol altre professor. I quan t'arriben al cor, ja no surten.

Tampoc vull oblidar-me d'una persona que per a mi ha estat fonamental: Paco. Duem dues setmanes de curs i ja el trobo a faltar tant en l'àmbit personal (sobre tot) com en el professional. Quan he sentit que defallia, ell m'ha donat suport sempre. No obstant això, ens veurem molt sovint.

Ara vull tindre paraules per als meus alumnes del Leopoldo que em patiran. No sé quina impressió els hauré fet en dues setmanes --crec que en general bona, però mai se sap--. El meu compromís en ells serà el mateix que amb els del Ramon Cid: una bona dosi de treball combinada amb moments de relax, comèdia al més pur estil Xavi, acudits, més treball, altra vegada treball, somriures, llàgrimes... Però sempre en tot cas, sinceritat i honradesa per la meva part: no els enganyaré per molt dur que això resulte, però tampoc els abandonaré a la mera fredor acadèmica.
Sense res més a dir: Us desitjo BONA SORT a tots!!Ah, i com diria Terminator -- però jo en llatí clar--: REDIBO!!

Pd.: Sé que no he posat a més gent de segon com Rafa, Antonio, Josemi, Alberto, Maria Peiró, Laura, Sofia o Anais. Però heu de saber que no us he oblidat i que us tinc ben presents! Per a vosaltres són aquestes últimes paraules: Us porto també dins el meu cor clàssic!
Pd II: Vull agrair al senyor Oscar Nos la seva gentilesa en fer el retoc de la foto. És un geni dels ordinadors i avant!!

martes, 7 de abril de 2009

Llatí de 1r de Batxillerat: Ovidi


Atenció als alumnes de primer de batxillerat de Llatí del I.E.S. Ramón Cid: aquí deixo una web per tal de poder fer consultes sobre mitologia grecorromana. L'Ars Amandi d'Ovidi, la lectura d'aquesta avaluació, és molt prolífica en referències mitològiques --moltes eròtiques--. És un breu diccionari, però us pot donar alguna idea general dels continguts mitològics. Per a qualsevol qüestió més específica cal ja acudir a un manual com el de Pierre Grimal. Gaudiu d'Ovidi -- Montllor no, el Nasó--.

jueves, 26 de marzo de 2009

LAPSUS DISCENTIUM: CACATA IN EXAMINIBUS, MMVIII-IX


Encara que siga amb retard, aquí tenim l'entrega de la segona avaluació dels cacata. No cal dir que els meus amics de primer de batxillerat són els meus principals contribuïdors, encara que també els de segon de batxillerat amb Virgili han fet traduccions que són vertaders crims contra la humanitat i que és millor no posar per la poca gràcia que fan. En fi, ací teniu. Gaudiu:
Sectio Latina

Cultura Clàssica 3r ESO:
-- Pregunta: Explica estas siglas latinas: a.m y p.m.
Ante meridiem y post meridiem, antes del mediodía y después del mediodía.
Respuesta: Antes de la merienda y después de la merienda. Algunos sólo piensan con el estómago (Dediti ventri).

Llatí 1r Batx.
Examen 7-03-09
--
Pregunta: Enumera los cargos que Augusto aceptó y rechazó y explica brevemente el por qué de sus actos.
Aceptó: Princeps senatus, administración del grano, imperator, la postestad tribunicia, cargos religiosos, censor...
Rechazó: dictadura, consulado perpetuo y anual...
Respuestas:
-Augusto aceptó la administración del ganado. Es decir, hizo de vaquero como en el lejano oeste aún por descubrir.
--
Aceptó la religión. ¿Cuál: islmámica, judía, cristiana, pagana, budista...?
--
Aceptó ser religioso. ¿La llamada de dios, tal vez?
--
Augusto rechazó ser religioso. Pero ¿en qué quedamos: hubo llamada de dios o ese día no tenía cobertura?
--
Acepto la administración del grano, de esa manera pudo modificar y supervisar las leyes. 'Dame un grano de trigo y modificaré la constitución'.

--
Pregunta: Analiza y traduce las siguientes oraciones: Studere linguam latinam discipulos qui numquam in schola et domu laborant decet.
'
Conviene que los alumnos que nunca trabajan en la escuela y en casa estudien latín'
Respuestas:
-'El alumno que nunca ha estudiado lengua latina en la escuela, les conviene trabajarlo.'Si son listos ya saben lo que les conviene, aunque yo en esta frase me pregunto todavía el qué.
-
'Los alumnos estudian lengua latina, los cuales nunca habían dado esa asignatura en la escuela' ¡Mi sueño hecho realidad, alumnos que estudian latín por su cuenta!
- '
Los estudiantes de latín los que nunca entren a la escuela, les conviene trabajar' Y no solo a los que no entren sino a los que entran también
- '
El estudio del latin es algo que a los alumnos en la escuela les conviene trabajar'. Lo tomaré como lema.
-- Pregunta: Analiza y traduce las siguientes oraciones: Caesar ab suis legatis senatui victoriam nuntiari iussit.'César ordenó que la victoria fuera anunciada al senado por sus embajadores'
-'Anuncio que el gran César con su embajador del senado nunca ganaran'¡Qué venga alguien y me lo explique!
-
'César ante el emperador anuncio su victoria al senado inminente' Seguro que con emperador se refiere al pescado porque el Imperio empieza con el hijo de César, Augusto.
-
César fué embajador del Senado y anunció la victoria. Sin comentarios
-
César con sus embajadores venció y anunció su victoria. Vine, vi, anuncié mi victoria
-
El César hacia su lechuguino embajador... ¿Lechuguino?Pasapalabra
Pregunta: Nombre y fecha de los emperadores romanos de la dinastía Julio-Claudia y Flavia
Augusto 27 a.C-14 d.C
Tiberio 14-37
Calígula 37-41
Claudio 41-54
Nerón 54-68
Vespasiano 69-79
Tito 79-81
Domiciano 81-96
Respuestas:
-Julio-Claudia Calígula, Tiberio, Claudio, Nerón, Antonio; Flavia: Urco Pisonio, domiciano. ¿Urco Pisonio? Suena más bien a Orco de Mordor.
-
Flavia: Andrino, Domicio, Tito, Nedua, Dandino. ¡Anda y que te den, Dandi!

Examen 6-02-09

Pregunta: Analiza y traduce las siguientes oraciones: Augustus in senatu Ciceronem amicum populi romani appellabat. ' Augusto llamaba a Cicerón amigo del pueblo romano en el senado'
Respuestas:
-
Augusto en el Senado de Ciceronem se llamaba amigo popular romano. El senado de Ciceronem, amigo popular romano... ¡cuánta información nueva para que mi cerebro la pueda procesar!
-
Augusto en el senado de Cicerón fue nombrado amigo público romano. Esta traducción merece ser nombrada enemiga pública.
Pregunta: ¿Qué repercusiones tuvo la batalla de Accio? ¿Qué les pasó a los perdedores?
Supuso la derrota de Marco Antonio y Cleopatra y el inicio de la era de dominio de Augusto.
Respuestas:
- La batalla de Accio supuso el fin de la segunda guerra Púnica y la derrota del pueblo cartaginés. con Hanibal al mando. Ojalá Haníbal, pero el Caníbal, se hubiera comido a este personaje.
Pregunta: ¿Qué es un triunvirato? ¿Cuántos hubo y formado por quienes?
Es una forma de gobierno que hubo a finales de la República romana compuesto por tres personas. Hubo dos: César, Pompeyo y Craso; Augusto, Marco Antonio y Lépido.

Respuestas
-
Un triunvirato es un reino reinado por tres reyes de diferente ciudad. ¡Colocón colocado, este reino se ha reinado!

Examen 13-02-09 Control de Lectura
Pregunta: ¿Cómo murieron los emperadores Tiberio y Calígula?
Tiberio murió, según versiones, o bien ya enfermo al intentar levantarse de la cama, o bien asesinado por Macrón. Calígula muerió asesinado por una conjuración senatorial.

Respuesta:
-
Los emperadores muerieron envenenados por Calígula. Claro, Calígula era tan malo que se envenenó a sí mismo.
-
Algunos creen que lo mató su amante, otros que le clavaron una espada por la espalda. Casi llegas a la verdad, no obstante bonito juego de palabras.
-
De Tiberio se dice que murio por ser muy precabido y porqué tenia mucho miedo de lo que le podia pasar y el último dia de su vida vio muchos presagios y murio. No sabía que alguien pudiera morir por leer el horóscopo o por haberle echado las cartas del tarot.
-
Tiberio cuando estaba en un espectáculo cogio frio y calor y de repente una enfermedad lo acabo matandolo. Esta respuesta me ha dejado totalmente frío , sin una pizca de calor morboso.
-
Tiberio murió. Elemental querido Watson, elemental. Han pasado 2000 años casi.


lunes, 5 de enero de 2009

Jesús antes de Cristo


Recientemente leí una artículo sobre Pablo de Tarso --¿de dónde era?, premio para el que lo adivine-- y allí me sorprendió saber que ha habido un error en la cronología sobre el año en que se considera que nació Jesucristo. Pero, primero daré un rápido repaso de este asunto.
En la antigüedad clásica se fechaba en Grecia a partir del año en que empezaron los Juegos Olímpicos -- 776 a.C.-- y en Roma a partir de la fundación de la Ciudad -- 753 a.C--. Este sistema se mantuvo hasta el siglo VI d.C. cuando el Papa Hormisdas enccargó al monje Dionisio el Exiguo --¿ en qué ?me pregunto yo-- que estableciera el año del nacimiento del Redentor como el primero de la "nueva" Era cristiana.
Yeshua ben Iosef o Jesús hijo de José -- Yeshua significa 'Jehová es el Salvador'-- nació el mismo año en que murió Herodes el Grande -- 4 a. C.-- y, además, el abad Dionisio dejó de contar en sus cálculos cuatro años de gobierno del emperador Cayo Octavio Turino, más conocido como Augusto. Por tanto, Jesucristo parece que nació aproximadamente --pues en esto hay disparidad de opiniones entre los eruditos-- hacia el 749 ab urbe condita o ,lo que es lo mismo, el 4 a.C. Y, por si no fuera bastante, Dionisio también se equivocó en la época del año en que nació el Ungido --Christus, tiene ese significado en griego--, ya que estudios recientes sitúan finales de agosto como la época en la que probablemente se produjera la Natividad del Señor.
No obstante, el peso de la tradición -- paradójicamente pagana-- hizo que el sistema ideado por el Papa Hormisdas no se impusiera hasta el 742 d.C. --y eso en Occidente, pues Oriente tuvo que esperar al siglo XVI para adoptarlo--.
Por tanto, si tuvieramos que ceñirnos a la realidad académica de los hechos, tendríamos que comernos los turrones y demás dulces navideños en pleno agosto y hacer clase -- de griego y latín, sobre todo-- hasta prácticamente el último día del año, entre otras cosas. Por suerte, el sistema cronológico del a.C. y d.C y las creencias católicas se impusieron con el tiempo en muchos espacios del mundo y éstas se han convertido ahora en la tradición. Y cambiar una tradición cuesta, como hemos visto, mucho tiempo y esfuerzo.