NI REIS NI MAGS, PERÒ SÍ D'ORIENT

Quan vaig preparar el tema de l'origen del cristianisme per a l'assignatura d'Alternativa a la Religió de tercer d'E.S.O., i vaig tornar a llegir els evangelis del Nou Testament, edició trilingüe de la B.A.C. de Jose María Bover i Jose O'callaghan, em vaig endur una sorpresa --la primera-- perquè el passatge de l'adoració dels "Reis Mags" tan sol apareixia a l'evangeli de Mateu. Aleshores, vaig recórrer al text en grec i llatí --cal dir que primer vaig llegir-lo en castellà-- i em vaig dur una segona sorpresa: el text tant en grec com en llatí no fa cap menció pel que fa a la condició de reis d'aquests personatges. Únicament, Mateu qualifica com a rei -- βασιλέως i rex-- a Herodes el Gran, a aquests individus, en canvi, els anomena μάγοι i en la versió llatina Magi -- fixeu-vos en la diferència entre majúscula i minúscula que presenta l'edició, pot ser també un indicatiu?--. Llavors, vaig pensar d'acudir als diccionaris per tal d'esbrinar el seu significat, atés que a ull nu la qüestió era difícil de pair. Car, els diccionaris m'oferien l'accepció de mag que tots coneixem, però també --i tercera sorpresa-- la versió de sacerdot, savi de Pèrsia, lloc que, casualment, està ubicat ἀπὸ ἀνατολῶν, ab oriente per als amants del llatí , per citar les paraules que hi ha al mateix text.
Per tant, i en conclusió, nenes i nens, el "reis mags" ni són reis ni mags: han esdevingut reis per art de màgia. Això sí, tots tres són d'Orient.