DE CATILINAE CONIURATIONE
NAM VIRTUS CLARA AETERNAQUE HABETUR. (...) SED MULTI MORTALES, DEDITI VENTRI ATQUE SOMNO, INDOCTI INCULTIQUE VITAM SICUTI PEREGRINANTES TRANSIERE.

dimecres, 30 de setembre de 2009

Golfus Latinus dixit: REDIBO!


Comença el nou curs sempre carregat de bons propòsits, però enguany no serà el mateix. Tinc la mateixa capacitat de treball i il·lusió per la meva vocació-professió, però el cor es lamenta enormement d'una gran pèrdua. Per imperatiu legal he de marxar a Vinaròs, terra inhòspita, a l'institut Leopoldo Querol. Per això, Què serà ara dels meus alumnes? Qui els el dirà de bon matí amb veu potent: BOOON DIAAAA! AÇÒ ÉS LLAAAAATÍ!?Qui els contarà acudits entre frase i frase? Qui es posarà amb el senyor Lores? Qui tindrà adjudicada l'etimologia? No m'imagino altra com Maria fent aquesta tasca. Qui, com Àngel, em preguntarà aspectes de la cultura grecorromana perquè té interés? Sé que estan en bones mans, però no els veuré aprovar segon de batxillerat i no els veuré superar la selectivitat. I això m'ompli de tristesa.
Han sigut molt bons alumnes i han soportat durant tot un curs el meu rigor, la meva ira, els meus deures infinits -- també les meves bromes, és clar-- etc. Però estic molt orgullós d'ells, de TOTS els que han passat a segon de Batxillerat.
I què dir d'aquells que estan a primer? Del xarraire Alex, que reia de tot i de tots? Recordeu les perreries que li feiem? o de la sempre correcta Laia? o de Daniela i la seva supermelena? Tal volta, ens puguem tornar a veure a segon. Qui sap?
Tampoc vull oblidar-me de Miguel, que si haguera dedicat el seu talent per als acudits a estudiar un poc més, estaria ara a la universitat. O d'Imanol, que vaig aconseguir que contara un acudit, si, heu llegit bé, CONTARA un acudit a classe! O d'Alejandro, i el seu talent per a la pintura, la música i tantes altres coses! O de la menuda Anais, que al final es va proposar en serio aprendre llatí i ho va fer molt bé. L'única que va tindre la gosadia de traduir en juny el text de Sal·lusti!

Tal volta sóc un sentimental, i li concedeixo massa importància a les coses. Però els de clàssiques en general tenim això, que arribem als alumnes més que qualsevol altre professor. I quan t'arriben al cor, ja no surten.

Tampoc vull oblidar-me d'una persona que per a mi ha estat fonamental: Paco. Duem dues setmanes de curs i ja el trobo a faltar tant en l'àmbit personal (sobre tot) com en el professional. Quan he sentit que defallia, ell m'ha donat suport sempre. No obstant això, ens veurem molt sovint.

Ara vull tindre paraules per als meus alumnes del Leopoldo que em patiran. No sé quina impressió els hauré fet en dues setmanes --crec que en general bona, però mai se sap--. El meu compromís en ells serà el mateix que amb els del Ramon Cid: una bona dosi de treball combinada amb moments de relax, comèdia al més pur estil Xavi, acudits, més treball, altra vegada treball, somriures, llàgrimes... Però sempre en tot cas, sinceritat i honradesa per la meva part: no els enganyaré per molt dur que això resulte, però tampoc els abandonaré a la mera fredor acadèmica.
Sense res més a dir: Us desitjo BONA SORT a tots!!Ah, i com diria Terminator -- però jo en llatí clar--: REDIBO!!

Pd.: Sé que no he posat a més gent de segon com Rafa, Antonio, Josemi, Alberto, Maria Peiró, Laura, Sofia o Anais. Però heu de saber que no us he oblidat i que us tinc ben presents! Per a vosaltres són aquestes últimes paraules: Us porto també dins el meu cor clàssic!
Pd II: Vull agrair al senyor Oscar Nos la seva gentilesa en fer el retoc de la foto. És un geni dels ordinadors i avant!!

3 comentaris:

Ana ha dit...

Estoy convencida de que tus nuevos alumnos van a encontrar en ti el referente que necesitan, como los del año pasado, que tanto te han emocionado. Muchos ánimos para este nuevo curso.

Golfus latinus ha dit...

aiii, Ana!! no sabes cuánto los echo de menos! Que algunos los he tenido desde cuarto! Mira que soy "malo" con ellos en clase, lo reconozco, pero me los quiero mucho. Ellos no lo saben, pero lloré cuando vi que no podía volver, no por mi que al fin y al cabo estoy cerca de casa, sino por ellos, porque me los perdería y porque también dejo muchos y buenos amigos allí. Mi consuelo es saber que estan en buenas manos con Juanma y con Paco. Ahora vida nueva en Vinaròs!

Paco Triviño ha dit...

Xavi, eres un sentimental, y eso está bien. Pero también eres muy tímido, y eso está mal. Todo lo que consigues y eres te lo debes a ti mismo. Lo que ocurre es que prefieres escudarte en los agradecimientos para no reconocerte tu valí, por eso, por tímido. Accipe amplexum
Paco triviño