DE CATILINAE CONIURATIONE
NAM VIRTUS CLARA AETERNAQUE HABETUR. (...) SED MULTI MORTALES, DEDITI VENTRI ATQUE SOMNO, INDOCTI INCULTIQUE VITAM SICUTI PEREGRINANTES TRANSIERE.

divendres, 2 d’octubre de 2009

IMPOSSIBLE IS NOTHING, BY MARIA



Qui pensa que no es pot aprendre llatí en dos mesos i mig? qui creu que el llatí és "difícil"? Però sobre tot, qui no creu en la capacitat de treball de una persona? Això és el que ha passat aquest estiu.
Ara vull dedicar un homenatge a Maria Peiró Anglés -- no som família, pareix--que va decidir fer llatí de segon de Batxillerat sense haver cursat el llatí de primer, perquè havia escollit l'opció científica. Va ser al juny quan va vindre a demanar-me ajuda: a veure si jo coneixia algú que fes repàs de llatí a l'estiu, perquè ella volia fer això i estava resolta de totes totes a fer-ho. Jo vaig dubtar al començament, perquè no faig classes de repàs. Únicament, faig classes a aquelles persones que mostren un interés sincer pel llatí i una ferma voluntat de treball. Per això, jo no faig pagar per les meves classes de repàs: això sí, escullo a l'alumne d'acord amb aquestes premises. Però com ella va insistir i molt, vaig plantejar-me la possibilitat de fer-li classe jo a l'estiu: en dos mesos i escacs impartir vuit mesos de coneixements de llatí. Tot un repte!! No obstant això, no fou aquest el motiu pel qual jo vaig acceptar fer-li classes de repàs. El meu motiu fou ajudar a algú que ho necessitava, i a algú que estava resolt a fer aquest sacrifici. Això ben val l'esforç, no creieu?
Tal volta siga un "stultus", però és la meva manera de funcionar. Durant el mes de juliol --crec recordar a partir del 7 de juliol-- vam començar les classes particulars, cinc dies a la setmana, durant hora i mitja gairebé. I sí, feia els deures, estudiava -- recordo en estiu--, s'interessava pel llatí, no defallia. Vam avançar molt en poc de temps. Jo a més de llengua intentava que tingués coneixement de més coses de la cultura romana: explicava ancècdotes i historietes. Però a l'agost ella marxava 15 dies a Anglaterra i jo feia el mateix a Turquia. Què fer? Manar-li deures, sí, però sabia que seria pràcticament impossible que els fes. Vam tornar i durant la setmana de festes patronals vam estar fent llatí per la vesprada de dilluns a divendres. Us ho podeu creure? Doncs, és veritat! I quan va començar el curs ja haviem donat pràcticament tot lo de primer ,fins les oracions subordinades: i jo ho dono tot, creieu-me.
La segona setmana de curs, Maria tenia el mateix nivell que els seus companys que havien fet llatí durant tot un curs. I més que ells, perquè ho tenia més fresc! I li vaig posar un examen de Cèsar, La Guerra Civil, gens fàcil, i me'l va traduir bé, això sí amb molt d'esforç, però més enllà del que hom pot demanar.
Vaig informar el professor de llatí del Ramon Cid i li vaig passar un informe amb allò que havia fet Maria i no es va dixar de sorprendre's d'allò que havia aconseguit. Però qui estava orgullós fins més no poder era jo: enteneu perquè els diners no ho són tot a la vida? Quina satisfacció més gran que he tingut amb ella! Quina capacitat de sacrifici admirable! I no us enganyeu, ha sigut ELLA qui ha fet aquesta missió impossible realitat: la seva tenacitat, valentia, intel·ligència, treball... La seva recompensa: aconseguir tindre un nivell de llatí per a segon de Batxillerat més que acceptable; la meva: la satisfacció d'haver-la tingut i ajudat i que conega la llengua llatina!
No vull dir que el llatí és tan fàcil que es pot aprendre en dos mesos i mig: pregunteu-li a Maria! Però sí que dic que una persona amb una voluntat a prova de foc pot fer els seus somnis realitat!
Enhorabona, Maria! L'única cosa que lamento és no estar enguany gaudint de vosaltres al Ramon Cid!
ÉS AQUESTA LA HISTÒRIA D'UN IMPOSSIBLE FET REALITAT! US DESAFIO A QUÈ FEU MÉS QUE ELLA!
Pd: Com no puc trobar-los a faltar amb uns alumnes així? Que m'han patit d'allò més i que a sobre responen d'aquesta manera? Com no puc posar-me a plorar de l'emoció quan em diuen que em troben a faltar, encara que estan en molt bones mans?

Pd II: El símbol de Nike és el de V de Victoria i el mateix nom, niké, vol dir en grec "victòria". A tu va dedicada! Però aquest triomf comporta el no desaprofitar-lo! jajajaja, és aquest el pagament que espero!

1 comentari:

Maria Peiró! :) ha dit...

XAAAAAAAAAVIIIIII!!! jooouh qué guay :) :) moltes gràcies per l'entrada! jolin de veritat que no m'ho esperava! m'ha tocat la fibra sensible jaja :)

Jo lo que admiro molt de tu és la capacitat d'organització del treball, i que vas acceptar ensenyar-me tot el de vuit mesos en només dos, que no és una cosa que hagués fet quansevol! En absolut!
I damunt en el teu temps de vacances... Xavi, si esque lo teu és vocació total! Tindries q haver nascut en època romana! :)
Però sobre tot felicitar-te per el teu treball, per l'esforç que has fet de preparar les classes, de veritat, que eres molt constant, i es nota que és "lo teu". I encara que els teus deures siguen, de vegades, un poc interminaaaaaables... al final els resultats ho recompensen :)

Moltes gràcies per tot, de veritat. Que sense tu ni de conya podria estar a segon! No tinc paraules per agraïr-te-ho.

Esperem vore't algun dia pel Ramon Cid eh!

Cuiiiiiiiiiida't, Xavi!

Golfus Latinus 4 ever! :)