Docendo discitur

Quina ha sigut la meva sorpresa quan remenant els apunts de llatí de l'institut, he trobat un text de Quintilià sobre els deures del professor. Hui que la pedagogia pareix que ha descobert la panacea sense que solucione gaire cosa, no hem d'oblidar que aquests mateixos problemes sobre l'educació també es van donar a l'Antigüitat. Un dels autors precisament que fou professor i a la vegada escriptor -- hui es produeix aquesta situació amb els qui fan teoria de la pedagogia?-- és Marcus Fabi Quintilià (Marcus Fabius Quintilianus + 96 ca. d.C.), hispà de naixement i primer professor de retòrica pagat amb fons públics. La seva obra Institutionis oratoriae libri XII és un manual d'aprenentatge per a l'orador, però també ens deleita amb passatges com l'educació de la canalla, el valor de la lectura de certs autors per a l'orador o el ja esmentat dels deures del professor, perquè tampoc hem d'oblidar que els professors tenim unes responsabilitats i, per això, no ens hem d'instal·lar en l'autocomplacència i la indolència.
En resum, quan aprendrem que sense Grècia i Roma no seríem qui som? Quan valorarem allò que tenim de clàssics? En la meva sincera opinió, crec que hem de tenir menys teoria pedagògica de despatx i més coneixements sobre el món clàssic. No obstant això, ahí va dedicada la meva traducció del text llatí de Quintilià a tots els pedagogs d'oficina -- als quals recordaria també la frase de docendo discitur--:

Sumat igitur ante omnia parentis erga discipulos suos animum, ac succedere se in eorum locum a quibus sibi liberi tradantur existimet. Ipse nec habeat uitia nec ferat. Non austeritas eius tristis, non dissoluta sit comitas, ne inde odium, hinc contemptus oriatur. Plurimus ei de honesto ac bono sermo sit: nam quo saepius monuerit, hoc rarius castigabit; minime iracundus, nec tamen eorum quae emendanda erunt dissimulator, simplex in docendo, patiens laboris, adsiduus potius quam inmodicus. Interrogantibus libenter respondeat, non interrogantes percontetur ultro. In laudandis discipulorum dictionibus nec malignus nec effusus, quia res altera taedium laboris, altera securitatem parit. In emendando quae corrigenda erunt non acerbus minimeque contumeliosus; nam id quidem multos a proposito studendi fugat, quod quidam sic obiurgant quasi oderint. Ipse aliquid, immo multa cotidie dicat quae secum auditores referant. Licet enim satis exemplorum ad imitandum ex lectione suppeditet, tamen uiua illa, ut dicitur, uox alit plenius, praecipueque praeceptoris quem discipuli, si modo recte sunt instituti, et amant et uerentur. Vix autem dici potest quanto libentius imitemur eos quibus fauemus.

Quintiliano, Institutiones oratoriae, 2.2.4-8

"Per tant, prenga davant tots els assumptes el caràcter d'un pare enfront dels seus deixebles, i pense que es troba en el lloc d'aquestos, els fills dels quals li han sigut confiats. Ell, per la seva part, no tinga flaqueses ni les permitisca. No siga el seu rigor adust ni l'afabilitat indolent. Tinga una abundant conversa sobre allò honest i convenient: car, com més sovint els advertisca, més rarament els punirà; enfurismat el menys possible, no obstant això, no siga encobridor d'allò que s'haurà d'esmenar; (siga) avesat al treball, diligent millor que no pas desmesurat. Responga de bon grat als qui pregunten, faça preguntes, en canvi, a aquells que no les fan. En els enraonaments que cal lloar dels alumnes, no siga parc ni exagerat, atés que la primera genera l'enuig al treball, i la segona indiferència. A l'hora de corregir les coses que s'hauran d'esmenar, no siga dur ni molt menys insolent; car, fa fugir a molts de la seva intenció d'estudiar el fet que alguns els reprenen d'aquesta manera com si els hagen odiat. Ell, per la seva part, diga quelcom, més ben dit moltes coses, cada dia, les quals els seus deixebles puguen dur-se-les amb ells. En efecte, encara que proveisca suficients exemples procedents de la lectura per tal d'imitar-los, no obstant això, aquella viva veu, com es diu, nodreix més íntegrament, i sobretot la del professor al qual els seus alumnes, si de debó han estat ensenyats com cal, no sols estimen sinó que també respecten. Tanmateix, amb dificultats pot mencionar-se quant més imitem de bon grat als qui fem costat."

Traducció de Javier Marzal Anglés (I.E.S. Ramón Cid de Benicarló)