IANUS BIFRONS

Ha passat el dia de Cap d'Any enmig de la follia que provoca la festa i dels costums fa temps arrelats a aquests tipus de celebració. En efecte, l'any 2007 és història, un record ja, però el 2008 representa l'esperança, l'inici de molts projectes i il·lusions. Són les dues cares d'un dia, són les dues cares de Janus: el passat i el futur. Precisament, els romans el primer dia de Gener feien festa major pel començament d'una nova vida i es desitjaven molta felicitat a les envistes del nou any.
Janus sembla ser que és un déu purament itàlic, el culte del qual fou introduït a Roma precisament ja pel seu fundador, Ròmul. Etimològicament, el seu nom guarda relació amb el de ianua, que vol dir "porta". En efecte, el seu temple, manat construir pel pietós rei Numa, té forma cúbica amb dues entrades enfrontades, les quals, segons la tradició --bé, una d'elles--, no s'havien de tancar mentre Roma tingués alguna guerra per concloure, de tal manera que els exèrcits romans pugueren entrar i sortir victoriosos de les batalles. Altra tradició fa remontar aquest fet als temps del rapte de les Sabines i l'ajut del déu als romans quan estaven a punt de ser aniquilats. D'aquesta manera, les portes obertes simbolitzava que el déu pugues acudir a socórrer els romans, cas que fos necessari. Siga com siga, per la seva doble vessant d'interior i exterior és el déu dels començaments: de l'any --en efecte, ianuarius està dedicat a Janus--, del primer dia de cada mes -- les kalendae estaven consagrades tant a Juno com a Janus-- de les primeres hores del dia -- amb l'apelatiu de Janus matutinus--, dels càrrecs dels magistrats etc., i, per extensió, el déu de totes les coses, principium deorum. Els seus atributs són una clau a la mà esquerra i un bàcul a la dreta i se'l representa amb dues cares, bé amb l'apelatiu de Geminus, o bé de Bifrons.
En resum, si ens fixem en altres cultures d'arreu del món veurem que d'una manera o d'una altra sempre hi ha un rite de purificació, un mite o explicació que simbolitza la mort i la renaixença, el passat i el futur, el record enfront de l'esperança. A Europa aquest costum de la celebració del darrer dia de l'any prové, com no podia ser d'altra forma, de la cultura clàssica i, més concretament, de la cultura romana.