Sovint s'ha defensat que els videojocs són molt negatius per a la persona, i més encara si aquest és un jove alumne estudiant de Batxillerat o E.S.O. Els detractors i garants dels jocs electrònics interactius han exposat innumerables raons i no és el cas que ens ocupa passar llista a tots ells. Hi haurà prou, per la meva part, de dir una raó molt simple de caire filosòfic com és el fet que al camí del mig roman la virtut -- qui potest capere, capiat, Vulg. Matt. 19, 12, 3--.
Una vegada dit això, vull exposar que hi ha un joc que s'anomena Rome Total War i que tracta, com és obvi, de Roma i la guerra a l'antiguitat. En primer lloc, vull dir que és un joc que ha distribuït SEGA, és per a PC i requereix els següents requisits mínims: Windows 98 o superior, Pentium III 1. GHz o ATHLON 1 GHz, 256 mb de RAM, lector de DvD, 500 Mb de disc dur, DirectX 9.0 o superior, tarjeta 3D 64 Mb.
A continuació, passaré a comentar breument el joc. Compta amb un mode d'un sol jugador o multijugador, admet partides per internet, recrea batalles històriques (el llac Trassimeno, Cinoscèfals etc.) i ofereix una modalitat de campanya imperial on t'has de convertir en emperador de Roma i has de conquerir 50 regions. És aquesta última la que ofereix un major interés, atés que hi ha diverses faccions -- fixeu-vos en el terme facció i no pas partit o nació-- i has de lluitar o fer aliances contra o amb elles. El mapa de les regions està dividit per províncies, que, tot cal dir-ho, no corresponen exactament amb les províncies romanes, sinó amb les ciutats més importants que hi havia al voltant. L'acció comença a l'any 270 abans de Crist i has de pertànyer a una d'aquestes faccions: polis gregues, macedònia, egipte, escipions, julis etc. Parteixes amb unes regions mínimes que controles i la resta del mapa roman inexplorat. Els ambaixadors, espies o exèrcits l'aniran descobrint poc a poc. Les ciutats són, al començament, petits nuclis de població que per mitjà de la teva gestió directa o automàtica hauràs de convertir en grans metròpolis.
D'altra banda, el temps passa i molt ràpidament, per tant, el líder de la teva facció morirà i el seu hereu passarà a comandar-la. Pots adoptar i casar, com a pater familias, les teves filles o fills amb aquells candidats que l'ordinador t'oferirà. Si no t'agraden, perquè cadascú té uns determinats trets que el defineixen, pots rebutjar la boda o bé l'adopció.
L'exèrcit començarà amb moltes mancances i a mesura que es van descobrint coses o incorporant elements a la ciutat, com ara un ferrer, milloraran. Pots disposar de diverses unitats com ara hoplites grec, triarii, foners baleàrics, rodans, arquers de Creta, carros egipcis, elefants de guerra, etc., segons la facció a la qual pertanyes. També podràs reclutar tropes que són pròpies de cada regió. I, evidentment, no et surtiran de bades. A més del preu del reclutament s'afegeix el cost del seu manteniment. I com diu Ciceró: els fons ilimitats són essencials durant la guerra. Per això mateix, hauràs també de ser un home de negocis i desenvolupar comercialment la teva facció: bé per terra, bé per mar. I com més regions incorpores a la teva facció, més productes podràs intercanviar amb les altres faccions.
Les batalles, com podreu observar en la fotografia del començament, són espectaculars. Vosaltres en persona podreu dirigir cadascuna de les unitats de les quals disposareu i adoptar, abans d'iniciar la batalla, de la millor estratègia. Per això, podreu escollir diferents formacions i llocs on ubicar el vostre exèrcit. D'altra banda, podreu posar setge a les ciutats i fer emboscades, construir torres de vigilància o bé campaments de campanya. També es podran fer combats navals amb trirremes o quinquerremes, però -- i aquest és un altre defecte del joc-- no les podreu controlar vosaltres: el resultat final serà automàtic. D'altra banda no es poden fer batalles nocturnes, però a l'expansió del joc Barbarian Invasion sí, però aquesta expansió ja la comentaré en una altra ocasió. Obviament, haureu de fer aliances o negocis, per això hi ha diplomàtics que recorreran tot el meditarrani. Naturalment, aquestes aliances no seran per sempre i en qualsevol moment us podreu trobar amb una traïció. Els espies són molt útils perquè t'informen dels exercits enemics i les unitats de què disposa, quins edificies te una ciutat i, fins i tot, si assetjeu una ciutat us podran obrir les portes sense necessitat de construir cap tipus de maquinària. També disposa el joc d'assassins que us podran fer la feina bruta sense necessitat de cap exèrcit: esborrar del mapa al líder d'una facció enemiga, fer sabotatge a edificis etc.
El sistema de joc és fàcil: un cop finalitzades les teves gestions, prems un botó de finalitzar acció i automàticament cedeix el torn a les altres faccions que en qüestions de moments, faran les seves i tu podràs veure-les. Obviament, després al teu torn et passaran avisos dels teus moviments i dels contraris. Com ja he dit, el temps passa i molt ràpid: us podreu trobar en invern o estiu depenent del temps que trigueu a fer les vostres gestions, i, per tant, combatre en neu o plutja etc. Heu de tenir molta cura del terreny que elegiu per a les vostres unitats perquè després, si us ataquen, aquest pot ser determinant: una posició elevada us conferirà un avantatge gairebé definitiu, atés que les unitats dels dos exèrcits es cansen i, per tant, són menys efectives que unes que estan descansades.
Quant a l'anàlisi clàssica del joc, cal dir el següent: primerament, el joc mentre es carrega entreteté el jugador amb frases d'autors grecorromans com ara d'Hipòcrates, Ciceró, Tucídides etc. , i fins i tot, de tant en tant, les posa també en llatí -- en grec ja és impensable és clar!--En segon lloc, el realisme que hi ha en les unitats militars és molt i molt aceptable. Evidentment, hi ha mancances com ara en l'estendard de les faccions o alguna llicència històrica que es permeten. Ara bé, si dubteu de comprar-lo o no, jo us aconsello que endavant!! No us penedireu de la compra, malgrat aquests detalls.
Ja per acabar perquè és millor que ho comproveu vosaltres mateixos, és en definitiva un bon joc per a aprendre i gaudir durant moltes hores. Això sí, amb coneixement -- i aquí jugo amb el doble sentit de la paraula--.
Nota bene: ja sabeu per quina raó no he actualitzat el blog durant les darreres setmanes.
Una vegada dit això, vull exposar que hi ha un joc que s'anomena Rome Total War i que tracta, com és obvi, de Roma i la guerra a l'antiguitat. En primer lloc, vull dir que és un joc que ha distribuït SEGA, és per a PC i requereix els següents requisits mínims: Windows 98 o superior, Pentium III 1. GHz o ATHLON 1 GHz, 256 mb de RAM, lector de DvD, 500 Mb de disc dur, DirectX 9.0 o superior, tarjeta 3D 64 Mb.
A continuació, passaré a comentar breument el joc. Compta amb un mode d'un sol jugador o multijugador, admet partides per internet, recrea batalles històriques (el llac Trassimeno, Cinoscèfals etc.) i ofereix una modalitat de campanya imperial on t'has de convertir en emperador de Roma i has de conquerir 50 regions. És aquesta última la que ofereix un major interés, atés que hi ha diverses faccions -- fixeu-vos en el terme facció i no pas partit o nació-- i has de lluitar o fer aliances contra o amb elles. El mapa de les regions està dividit per províncies, que, tot cal dir-ho, no corresponen exactament amb les províncies romanes, sinó amb les ciutats més importants que hi havia al voltant. L'acció comença a l'any 270 abans de Crist i has de pertànyer a una d'aquestes faccions: polis gregues, macedònia, egipte, escipions, julis etc. Parteixes amb unes regions mínimes que controles i la resta del mapa roman inexplorat. Els ambaixadors, espies o exèrcits l'aniran descobrint poc a poc. Les ciutats són, al començament, petits nuclis de població que per mitjà de la teva gestió directa o automàtica hauràs de convertir en grans metròpolis.
D'altra banda, el temps passa i molt ràpidament, per tant, el líder de la teva facció morirà i el seu hereu passarà a comandar-la. Pots adoptar i casar, com a pater familias, les teves filles o fills amb aquells candidats que l'ordinador t'oferirà. Si no t'agraden, perquè cadascú té uns determinats trets que el defineixen, pots rebutjar la boda o bé l'adopció.
L'exèrcit començarà amb moltes mancances i a mesura que es van descobrint coses o incorporant elements a la ciutat, com ara un ferrer, milloraran. Pots disposar de diverses unitats com ara hoplites grec, triarii, foners baleàrics, rodans, arquers de Creta, carros egipcis, elefants de guerra, etc., segons la facció a la qual pertanyes. També podràs reclutar tropes que són pròpies de cada regió. I, evidentment, no et surtiran de bades. A més del preu del reclutament s'afegeix el cost del seu manteniment. I com diu Ciceró: els fons ilimitats són essencials durant la guerra. Per això mateix, hauràs també de ser un home de negocis i desenvolupar comercialment la teva facció: bé per terra, bé per mar. I com més regions incorpores a la teva facció, més productes podràs intercanviar amb les altres faccions.
Les batalles, com podreu observar en la fotografia del començament, són espectaculars. Vosaltres en persona podreu dirigir cadascuna de les unitats de les quals disposareu i adoptar, abans d'iniciar la batalla, de la millor estratègia. Per això, podreu escollir diferents formacions i llocs on ubicar el vostre exèrcit. D'altra banda, podreu posar setge a les ciutats i fer emboscades, construir torres de vigilància o bé campaments de campanya. També es podran fer combats navals amb trirremes o quinquerremes, però -- i aquest és un altre defecte del joc-- no les podreu controlar vosaltres: el resultat final serà automàtic. D'altra banda no es poden fer batalles nocturnes, però a l'expansió del joc Barbarian Invasion sí, però aquesta expansió ja la comentaré en una altra ocasió. Obviament, haureu de fer aliances o negocis, per això hi ha diplomàtics que recorreran tot el meditarrani. Naturalment, aquestes aliances no seran per sempre i en qualsevol moment us podreu trobar amb una traïció. Els espies són molt útils perquè t'informen dels exercits enemics i les unitats de què disposa, quins edificies te una ciutat i, fins i tot, si assetjeu una ciutat us podran obrir les portes sense necessitat de construir cap tipus de maquinària. També disposa el joc d'assassins que us podran fer la feina bruta sense necessitat de cap exèrcit: esborrar del mapa al líder d'una facció enemiga, fer sabotatge a edificis etc.
El sistema de joc és fàcil: un cop finalitzades les teves gestions, prems un botó de finalitzar acció i automàticament cedeix el torn a les altres faccions que en qüestions de moments, faran les seves i tu podràs veure-les. Obviament, després al teu torn et passaran avisos dels teus moviments i dels contraris. Com ja he dit, el temps passa i molt ràpid: us podreu trobar en invern o estiu depenent del temps que trigueu a fer les vostres gestions, i, per tant, combatre en neu o plutja etc. Heu de tenir molta cura del terreny que elegiu per a les vostres unitats perquè després, si us ataquen, aquest pot ser determinant: una posició elevada us conferirà un avantatge gairebé definitiu, atés que les unitats dels dos exèrcits es cansen i, per tant, són menys efectives que unes que estan descansades.
Quant a l'anàlisi clàssica del joc, cal dir el següent: primerament, el joc mentre es carrega entreteté el jugador amb frases d'autors grecorromans com ara d'Hipòcrates, Ciceró, Tucídides etc. , i fins i tot, de tant en tant, les posa també en llatí -- en grec ja és impensable és clar!--En segon lloc, el realisme que hi ha en les unitats militars és molt i molt aceptable. Evidentment, hi ha mancances com ara en l'estendard de les faccions o alguna llicència històrica que es permeten. Ara bé, si dubteu de comprar-lo o no, jo us aconsello que endavant!! No us penedireu de la compra, malgrat aquests detalls.
Ja per acabar perquè és millor que ho comproveu vosaltres mateixos, és en definitiva un bon joc per a aprendre i gaudir durant moltes hores. Això sí, amb coneixement -- i aquí jugo amb el doble sentit de la paraula--.
Nota bene: ja sabeu per quina raó no he actualitzat el blog durant les darreres setmanes.
1 comentario:
Salve amice,
Da mihi tuam inscriptionem electronicam, quaeso. Pulchrum tuum photographema habeo.
Publicar un comentario