La llei innata: Ciceró en estat pur

Una vegada més he de donar la raó a la frase de docendo discitur 'ensenyant s'apren', i agrair als alumnes José Miguel Iruela i Marc Lores -- sí, heu llegit bé, Marc Lores!-- de primer de Batxillerat l'insterés pel llatí. Hui a l'acabar la classe m'han presentat un full on estava la portada del disc del grup de rock Extremoduro i per a la meva sorpresa estava en llatí. I més sorpresa encara, de Ciceró (Orat., 49, 165). Reproduixo aquí el text, perquè tal volta a la imatge no es veu del tot bé: "Est enim, iudices, haec non scripta, sed nata lex, quam non didicimus, accepimus, legimus, verum ex natura ipsa arripuimus, hausimus, expressimus, ad quam non docti, sed facti, non instituti, sed imbuti sumus."
I ahí va la meva humil traducció: 'Efectivament, jutges, hi ha aquesta llei no escrita, sinó innata que no hem aprés, rebut o llegit. Ans al contrari, de la mateixa naturalesa, l'agafem, la recollim, la fem brollar, per a la qual no hem sigur ensenyats sinó fets, no hem sigut instruïts sinó amarats'.
Una vegada més queda demostrat que la cultura clàssica està de moda i sempre serà clàssica, açò és, romandrà inmortal perquè del contrari no seria clàssica.
P.D.: faré ara una pregunta que dixo en l'aire: hi ha alguna habilitat innata en nosaltres? o les aprenem amb el temps?Deixeu els vostres comentaris

Mama ladilla: cunnilingus post mortem

Este artículo será breve, lo prometo. Sólo quiero decir que gracias al alumno --no sé si aventajado o no-- José Miguel Iruela he podido disfrutar de una canción de rock donde aparecen un montón de latinajos de uso cotidiano -- casi todos --. Lamentablemente, están pronunciados macarrónicamente, pero todavía así tienen su encanto. La canción hay que escucharla viendo el vídeo porque de lo contrario pierde la gracia. El grupo no es muy conocido, se llama Mamá Ladilla y la canción es Cunnilingus post mortem. ¡Disfrutad! No puedo decir más.

Música i Cultura Clàssica

Després de la cançó de Casandra d'Ismael Serrano, podrem gaudir de dues cançons del grup de Heavy Metal de la Rioja "Tierra Santa". La primera té caràcter grec perquè parla de Troia i de la seva caiguda, una gran cançó amb una lletra molt i molt adient i que està inclosa al seu àlbum de l'any 2000 "Tierras de Leyenda". La segona -- i com no podia ser d'altra manera-- té ambientació romana i està dedicada a aquest emperador-poeta anomenat Neró. Aquesta darrera pertany al seu disc "Apocalipsis" --el nom no és en va-- i és de l'any 2004. Totes dues cançons segur que fan el delit de molts alumnes -- i bona part de professors-- i que ens recordaran molt els textos clàssics. I ja, en darrer lloc, si voleu veure'ls en concert aquí deixo l'enllaç de la seva pàgina web on trobareu tot d'informació molt útil i interessant.

La Cultura Clàssica a través de la música

Aquí tenim una cançò d'Ismael Serrano que parla sobre Casandra al seu nou àlbum Sueños de un hombre despierto. A continuació cito unes paraules del compositor, publicades a la seva pàgina web, pel que fa a aquesta cançò que crec que seran d'allò més interessants.

"Dicen que Aristóteles afirmaba que la esperanza es el sueño de los hombres despiertos. La música nos mantiene despiertos, atentos a la realidad que nos rodea. Nos hace conocedores de unas pocas certezas: la de sabernos acompañados en nuestras búsquedas, preguntas, amores y desamores, la de saber posible ese mundo mejor que asoma tras la cancela que Casandra vislumbra en sus sueños. Estas canciones me enseñaron a tener fe en Casandra, a entender que no está perdido aquello que no fue, a buscar la esperanza en el sueño de un niño indígena. Supe por ellas que las aves migratorias siempre encuentran el camino de regreso, que la excusa más cobarde es culpar al destino, que el ruido se callará y te oiré hablar en sueños y que este pequeño milagro, todo lo que fuimos y seremos, estará a salvo porque alguna vez cantaste conmigo" - Ismael Serrano.